Tractar un tema tan delicat com és la situació de les dones immigrants a Catalunya pot semblar una utopia. És una situació que es viu i no es descriu. Els reptes als quals han de fer front son múltiples i discriminatoris. Comencen abans de la seva arribada al país d’acollida amb les traves burocràtiques que suposa la reagrupació familiar a les representacions diplomàtiques als països d’origen que només els dona la possibilitat de residir al país d’acollida, però no de treballar. La llei d’estrangeria és la primera decepció que impacta les dones nouvingudes. Es tracta d’una llei que, en lloc de deslliurar-les de la interdependència de l’home concedint-li la possibilitat de treballar, consolida aquest concepte masclista en una societat occidental del segle XXI. Per tant, tenint en consideració aquesta situació, és possible parlar d’una adaptació en condicions de les dones immigrants?, què han fet les institucions competents per defensar els drets de les dones en una societat acollidora, lluitadora i lliure com és la societat catalana?, quins efectes psicològics i socials tenen aquestes lleis sobre les dones?, quin són els reptes que ha de superar la dona immigrant per aconseguir una plena ciutadania en igualtat de condicions amb la dona catalana?
Des de les llargues vivències, de l’interès personal i acadèmic es pot constatar, en primer lloc, que la millor forma de fer front a la preocupant situació que pateixen milers de dones és el repte de la participació ciutadana en el sentit més ampli de la paraula on els mitjans de comunicació i les diferents institucions poden jugar un paper primordial. El procés de participació els ha d’oferir totes les facilitats per superar la barrera lingüística prioritzant l’aprenentatge de la llengua catalana. Sense aquesta eina eficaç de comunicació seria impossible una pertinença correcta a la societat d’acollida. Però les institucions i les entitats socials han d’assumir la seva responsabilitat i treballar per trencar amb l’estereotip generalitzat entre el col·lectiu immigrant de què la llengua catalana és de difícil aprenentatge. Aquest fet és totalment fals. La llengua catalana és igual de fàcil com la resta de les altres llengües vives. Té els mecanismes de supervivència més eficaços que han marcat l’esperit de lluita del poble català durant segles. Per tant, el domini de la llengua és el primer pas cap a la descodificació de la societat catalana i l’inici dels exercicis bàsics de la ciutadania amb una participació activa en tots els aspectes de la vida quotidiana amb l’objectiu de fer arribar les seves reivindicacions, lluitar pels seus drets i formar part fonamental de la nova societat.
En segon lloc, l’empoderament de la dona immigrant amb l’objectiu de convertir-se en ciutadana activa, orgullosa de la seva pertinença a la nova societat, sense etiquetes i tota una ciutadana amb drets i deures no es pot aconseguir sense una política ben dissenyada des de les institucions la qual ha de prioritzar la seva formació professional per facilitar-li una millor inserció al món laboral. No es pot permetre, per donar un exemple, que en una ciutat important considerada la capital de la Catalunya central, com és el cas de Manresa, hi ha més de quatre brillants enginyeres i desenes de dones llicenciades en diverses especialitats de la ciència i que fa temps a Manresa, només pel fet de no tenir l’oportunitat necessària i el suport institucional estan i continuaran condemnades a la marginació, la submissió i l’exclusió social.
En definitiva, els polítics, les institucions, els defensors dels drets de la dona i, sobretot, les mateixes dones immigrants han de multiplicar els seus esforços per seguir treballant amb sinergia i coordinació per aconseguir els objectius desitjats que consisteixen a demostrar una millor presència en la societat, sense complexos i discriminacions, amb valentia en tots els aspectes socials, amb un fort domini lingüístic, amb una formació professional que les habiliti a ser més independents i empoderar-les en tots els mitjans per liderar els canvis necessaris i sentir-se part important d’aquesta terra catalana que ha tingut al llarg del temps una gran capacitat d’acollida, d’interacció i de transformació social, un dels millors exemples ha estat la iniciativa transformadora de Manresa 2022.
