Quiosc

Regió7

Ricard Sánchez

TRIBUNA

Ricard Sánchez Andrés

Activista

Serem culpables de les noves pandèmies

Que l’home és el culpable del canvi climàtic és un fet, que aquest canvi climàtic augmenta el risc de transmissió viral entre espècies també és un fet. A més, moltes espècies de virus encara són desconegudes, però és molt probable que tinguin la capacitat d’infectar els humans. Per sort per nosaltres, actualment la gran majoria circula silenciosament en els mamífers salvatges. Tot i això, l’augment de les temperatures provocarà migracions massives d’animals que busquin condicions ambientals més suaus, facilitant l’aparició de punts crítics de biodiversitat. I és molt fàcil que arribin a àrees d’alta densitat de població humana, possiblement a Àsia i Àfrica, on seran un perill per a la propagació zoonòtica a l’ésser humà.

Els canvis demogràfics en la mida i la densitat de la població a través de la urbanització afecten la dinàmica de les malalties infeccioses. Com passa amb la grip que té brots més persistents a les ciutats perquè té una població més densa. Al voltant del 60% de les malalties infeccioses emergents que es notifiquen a nivell mundial són per zoonosi (que es transmeten entre animals i humans) com passa ara amb la més coneguda «verola del mico» que fa ja molt temps que afecta països africans, però que preocupa quan arriba a la que diuen civilitzada Europa. Però pensem que les estimacions apunten que, arreu del món, cada any, al voltant de mil milions de persones es posen malalts i milions moren a conseqüència d’infeccions d’origen zoonòtic. I dels més de 30 nous patògens humans detectats en les darreres dècades, el 75% s’han originat en animals. L’únic culpable d’aquests mals és l’home pel respecte nul pel medi ambient i els seus ecosistemes. Pensem que amb la desforestació i la fragmentació dels boscos afavorim l’extinció d’espècies especialistes en hàbitats, permetent que les generalistes prosperin.

S’ha comprovat que les espècies de vida silvestre que són amfitriones de patògens, particularment en el cas de ratapinyades i altres espècies de mamífers com els rosegadors, són relativament més abundants en paisatges manipulats per l’ésser humà, com els ecosistemes agrícoles i les àrees urbanes, que en llocs adjacents no pertorbats. També l’establiment de pastures, plantacions o granges de ramaderia intensiva a prop dels marges del bosc també pot augmentar el flux de patògens de la vida silvestre als humans. Perquè el canvi en l’ús de la terra és una manipulació a l’ecosistema induïda per l’ésser humà. Aquestes alteracions poden afectar l’abundància i la distribució de la vida silvestre, i la fan més susceptible a la infecció per patògens. A més, en crear oportunitats de contacte noves, faciliten la circulació de patògens entre espècies, cosa que en última instància condueix a la infecció humana i una major propagació dels patògens. És per això una més de les moltes causes per les quals hem de protegir el medi ambient i la seva diversitat. Ni més ni menys com a totes les altres per protegir-nos nosaltres mateixos.

Al regne d’Espanya, segons una enquesta recent semblant a altres països europeus, la majoria (8,1 sobre 10) percep que hauríem d’actuar amb la mateixa urgència en la lluita contra el canvi climàtic que com s’està fent contra el coronavirus, un nombre similar considera que en la recuperació econòmica és fonamental que s’inverteixi en l’economia verda baixa en emissions, i un 7,2 sobre 10 opina que aquest fenomen és més greu fins i tot que la pandèmia. Aquesta preocupació es trasllada cada cop més a conductes i hàbits per pal·liar les conseqüències de l’escalfament global i la defensa del medi ambient. Només falta que els poders que ens governen facin una mica de cas i deixin de pensar només en l’egoisme econòmic. I que pensin que entre moltes coses es tracta de pura supervivència.

Compartir l'article

stats