Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

Dos anys sense Patum

Al segle passat va haver-hi dos anys sense Patum. El 17 de juliol de 1936 Franco va aixecar l’exèrcit espanyol de Marroc contra la República. El sector que va restar sota la legalitat republicana va esdevenir un caos, amb una persecució religiosa, crema d’esglésies i convents, un intent de fer un genocidi sistemàtic de tot el clergat catòlic, pel sol fet d’exercir el seu ministeri. Berga no fou una excepció, van destruir les esglésies de Sant Pere, Sant Joan, Queralt, la capella del Roser, Queralt Xic, Corbera, els Franciscans... foren cremades, tots els seus retaules destruïts, varen enderrocar la capella del Roser (que mai més seria restablerta) i la de Sant Francesc... deien que per fer-hi un mercat municipal. La destrucció de més de 80 altars barrocs va fer que Berga perdés la possibilitat de ser una ciutat capital del barroc català, això hauria estat un reclam turístic de primer ordre.

L’abril de l’any 1936 es va fer Patum al Poble Espanyol de Barcelona amb motiu III Congrés de Musicologia, La Revista Musical Catalana deia «és un dels més importants documents folklòrics vivents a Europa. Com veiem, aquest espectacle, d’una simplicitat infantívola i ensems d’una aridesa salvatge, amb les seves danses de trucs i cavallets, de diables, nans vells i nans nous, de gegants, de la mula fera i de l’àliga, i amb el seu apoteòsic i enlluernador ball de diables, enmig de foc i de fum, és quelcom que impressiona pel seu color i per la seva força popular». El 1936 havia de tornar a Barcelona la Patum, per la inauguració de l’Olimpíada Popular. L’organització d’aquesta Olimpíada era obra de les forces democràtiques i esquerranes per oposar-se a l’Olimpíada que aquell any es feia a Berlín organitzada per Hitler. Per això és encara més que difícil entendre l’actitud que certs elements de Berga, com indica el llibre La guerra civil al Berguedà 1936-1939, que recull el testimoni d’Antoni Casafont, per dues vegades regidor a Berga d’ERC, que diu que algunes persones volien cremar la Patum, «no us diré noms, perquè ja són morts. N’hi havia de la FAI, del POUM i també d’ERC». El cert, però, és que la comparseria de la Patum es va salvar. Una curiositat és l’article publicat a Catalunya, Revista d’Informació i Expansió Catalana, de Buenos Aires, de Joan Amades, del juny de 1937 sobre la Patum, acompanyat per fotos d’A. Campaña Bandranas Amades; en el seu text defensa la importància i catalanitat de la festa, justament en un any, el 1937, en què a Berga, per la persecució religiosa, no es va poder fer Patum.

A Berga, l’any 1937, moltes de les coses procedents dels saqueigs de les esglésies foren lliurades per unes autoritats que ocupaven l’ajuntament a Enric Ciurana, funcionari, adscrit al sotssecretari de Finances de la Generalitat de Carles Martí Faced i del conseller Josep Tarradellas. Algunes peces religioses pertanyents a la processó de la Patum del Corpus berguedà, com els bàculs de la Comunitat de Preveres, consten en un inventari de data 1773. A la Patum de 1979 Tarradellas va assistir-hi, però mai no va aclarir què havia passat amb tot el que li fou lliurat.

La Vanguardia Española, del 4 de febrer de 1939, en fer esment de l’ocupació de Berga per l’exèrcit feixista el 2 de febrer, José Vicente Puente diu «Los Bergadanes... Se preparan a buscar el Patum, la monumental águila de madera de la procesión de Corpus, que arroja fuego por la boca y los ojos y que parece un estandarte olvidado de las rítmicas centurias de Escipión, el que destruyó Berga por alzarse contra Roma.» Continuaven anomenant Patum un element de la comparseria, com si fos la guita. A Berga sempre s’explica que anàrem molt de pressa a preparar les festes del Corpus, la portada del programa de mà de l’any 1936 és de Josep Maria de Martín. Les comparses hagueren d’arranjar-se, ja que pel temps passat estaven força malmeses, però per sort no foren cremades i després de dos anys tornaren a fer Patum.

Compartir l'article

stats