Ja ho diuen, que qui avisa no és traïdor. I ja fa molts anys que ens podem donar clarament per avisats pel que fa a les conseqüències del canvi climàtic. L’últim exemple són els incendis que s’han iniciat en els últims dies en diferents punts de Catalunya i en la que la comunió de diversos factors ha dificultat la tasca del cos de Bombers.
Primer centrem la vista en els boscos de Catalunya. Ja fa també molt temps que els experts alerten sobre les conseqüències de l’abandonament de terrenys agrícoles. Aquests, amb els anys, s’acaben convertint en superfície forestal i això comporta la presència de més combustible en cas d’incendi. Actualment un 64,6% de la superfície de Catalunya és forestal. Això representa gairebé a dues de cada tres hectàrees. A més, la xifra continua creixent degut a l’abandonament generat per l’evolució d’una economia que cada cop ha anat deixant més de banda al sector primari i les zones rurals per centrar l’activitat a les grans ciutats. Però no ens podem permetre que som un país de boscos i que tenim una responsabilitat per tenir-ne cura. Per revertir aquesta situació hi ha iniciatives com la del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que treballa per promoure la bioeconomia i fer-la efectiva per tal de treure rendibilitat als boscos i, alhora, tenir-los ben cuidats.
Un altre factor que ens ha de mantenir alerta són les altes temperatures i la manca de precipitacions. Portem dos anys de sequera. A més, en els últims anys estem notant com pugen les temperatures dels estius i els hiverns a causa del canvi climàtic. Només falta sortir al carrer un d’aquests dies d’onada de calor per comprovar-ho. De fet, no fa tant ens posàvem les mans al cap quan veiem les temperatures del mes passat, el maig més càlid des que hi ha registres
Els incendis no són qualsevol cosa, i a la Catalunya Central ho sabem de primera mà. Incendis com el del 86 que va afectar la muntanya emblemàtica de Montserrat. O l’episodi considerat com el més greu que hi ha hagut a la història de Catalunya, el que va cremar més de 45.000 hectàrees a les comarques de Bages i Berguedà. Encara n’hem tingut més exemples com l’incendi del 98 que va deixar 27.000 hectàrees calcinades entre Bages, Berguedà, Solsonès i la Segarra i que va comportar un canvi en la manera de gestionar els incendis.
Ara, però, a la Catalunya Central tenim per endavant els incendis que estan afectant el Solsonès que esperem que es puguin aturar sense patir més pèrdues.
