Com diu el doctor Lluís Guerrero, la història de la sanitat a Manresa ha tingut dues onades. La primera, en l’època medieval, l’any 1260 amb l’Hospital de Sant Andreu i posteriorment el de Santa Llúcia, que es van fusionar l’any 1533, i la segona, durant el segle XX, amb la constitució de la Clínica Sant Josep l’any 1929, l’Hospital de Sant Joan de Déu el 1932, el Centre Hospitalari el 1971 i, finalment, el 1974 la Unitat Coronària.
Aquestes entitats hospitalàries han transitat d’un model de beneficència a un model de finançament públic i assegurances privades, i d’una governança dels «administradors comuns» (Ajuntament) en l’època medieval a un model mixt amb participació de mútues, ordes religiosos o entitats històriques com la Caixa d’Estalvis de Manresa durant el segle XX.
Les respectives fusions van anar fent més eficient el model; l’any 1986 la fusió del Centre Hospitalari/Unitat Coronària, reforçada l’any 1994 amb la incorporació de la Clínica Sant Josep i l’any 1988 amb la fusió de Sant Joan de Déu/Sant Andreu, fins a la seva culminació l’any 2002, en què es tanca el model sanitari amb la fusió de les darreres dues entitats i el naixement d’Althaia.
Althaia és la tercera onada, i és el fruit d’una reordenació que va anar més enllà de l’àmbit hospitalari. És cert que l’objectiu principal va ser la fusió del Centre Hospitalari- la Clínica i Sant Joan de Déu, per tal d’evitar duplicitats de serveis, però també va implicar definir les necessitats sociosanitàries de la ciutat, reforçar Manresa dins la xarxa sanitària de Catalunya i desplegar l’atenció primària, les seves inversions i els models de gestió. Aquest model no va estar absent de debat polític i crítica, però està funcionant correctament.
La fusió neix de la signatura d’un compromís que tenia dos punts clau, la governança i la gestió. El primer, i no menor, va ser la fusió patrimonial de totes les institucions hospitalàries i la creació d’una nova governabilitat. En aquest document es reflecteix la presidència/lideratge d’Althaia per part de l’Ajuntament de Manresa i una estructura de patronat amb representació de les entitats fundadores: Ordre de Sant Joan de Déu, Caixa d’Estalvis de Manresa, Mútua Manresana i Ajuntament de Manresa.
Pel que fa al segon element clau, la gestió del projecte agafa el rumb anhelat pels patrons amb la incorporació del Manel Jovells el 2004, després de dos primers anys d’extraordinàries dificultats. És en aquest període en què es crea una cultura Althaia amb nous professionals que donen l’aire fresc que dues organitzacions històriques com el Centre i Sant Joan de Déu necessitaven després d’anys d’històrica i a vegades histèrica «competència».
Avui som novament en un moment clau per a Althaia i el sistema sanitari de Manresa, i curiosament els reptes són similars en aspectes com la governança i la gestió.
Som davant una institució que ha crescut de forma important i que ha assolit bona part dels objectius que es va marcar. Avui, Althaia té un nou hospital, gestiona dues Àrees Bàsiques de Salut, és un referent en salut mental, és titular d’una residència de disminuïts físics i ha iniciat una recent activitat de docència, d’innovació, transferència de coneixement i recerca. Hi treballen més de 2.000 persones i presta serveis a 250.000 usuaris, i és una institució de primer nivell a Catalunya.
D’altra banda, durant aquests 20 anys, una de les quatre entitats fundadores ha desaparegut, com és el cas de Caixa de Manresa. El model de governança, doncs, està transitant de persones que representen institucions dins del patronat a persones que han de representar la institució, i això comporta una obligada evolució/enfortiment en ella mateixa.
A més, el model de gestió ha estat un èxit, però la institució requereix una governança sòlida per fer un procés de successió a llarg termini ordenat, i en una institució de les dimensions d’Althaia és important que es reforci davant aquesta nova etapa en què la competència per adquirir talent i nous professionals que enriqueixin el projecte serà crucial.
Un dels grans èxits d’Althaia durant aquests 20 anys ha estat precisament la capacitat d’atreure talent. Grans professionals han passat per aquesta institució, hi han crescut professionalment i actualment els podem trobar en altres centres de referència sanitària a tot Catalunya; des del Clínic, passant per Vall d’Hebron, Bellvitge, Hospital del Mar, etc. Això ha estat possible pel projecte, el valor i compromís de totes i tots els professionals que formen part d’Althaia i el lideratge de la direcció general.
Probablement, en el futur aquests tres ingredients (projecte, professionals i lideratge) no seran suficients per atreure talent. Els projectes sanitaris de l’Àrea Metropolitana són potents i la competència per atreure nous professionals serà dura, molt dura. Això requerirà, al meu entendre, aprofundir en dos aspectes clau en què Althaia ja està treballant; la vinculació Althaia-Universitat i alhora convertir-se en una entitat on la recerca i la innovació siguin activitats primordials.
El projecte de la Fundació Universitària del Bages de configuració del Campus Manresa de la UVic-Universitat Central de Catalunya és clau per al sistema sanitari de Manresa/Catalunya per formar i atreure nous professionals. La Facultat de Medicina, el centre IRIS-CC de Recerca, així com tota l’oferta d’estudis de Ciències de la Salut, són peces fonamentals en aquest nova etapa d’Althaia. Així mateix s’ha d’aprofundir i potenciar la relació amb la Fundació Sant Andreu, que també ha estat un dels projectes d’èxit social i sanitari del nostre territori, ben liderat i amb professionals implicats en la seva dinàmica institucional.
Passats 20 anys, hem de mirar al futur, i els reptes són enfortir la fundació amb un nou estil de governança, atreure nous professionals i co-construir un ecosistema sanitari, de docència, innovació, transferència de coneixement i recerca amb la FUB-UCC, Fundació Universitària del Bages, la Fundació Sant Andreu Salut i altres actors sanitaris i empresarials de Manresa, el Bages i Catalunya. Un gran repte.
