Quiosc Regió7

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Eix Mediterrani i justícia andorrana

Desgraciadament hi ha temes que no caduquen mai. Els problemes continus que planteja la circulació per l’AP-7, per exemple. I per extensió les dificultats generals i creixents del trànsit per la xarxa de carreteres del país, que cada vegada seran més difícils d’evitar. Els entesos defensen la necessitat de replantejar la mobilitat, especialment sobre la base de l’extensió del ferrocarril. Que, a més és molt menys contaminant. Però aquí topem frontalment amb el retard –o la inexistència– de les inversions que caldria haver fet des de fa molts anys. El cas més evident i significatiu és la vergonyosa manca d’inversions en l’anomenat «Corredor Mediterrani», l’eix viari centrat sobretot en ferrocarril d’ample europeu, que hauria d’anar des d’Algesires fins a la frontera francesa i que facilitaria el transport i la comunicació entre tots els ports de l’àrea mediterrània cap al centre i nord d’Europa. Aquest corredor, aprovat definitivament pel Parlament Europeu l’any 2013, també descarregaria, evidentment, molt del trànsit pesat que ara fa servir l’AP-7. Però, és clar, aviat va sortir la idea genial de fer-lo passar per Madrid en comptes de seguir la costa mediterrània o com a mínim que hi hagués dos eixos: el madrileny i l’autènticament mediterrani. Resultat: les inversions en la costa mediterrània no han avançat gens i el projecte, doncs, està pràcticament encallat, no fos cas que una bona infraestructura de comunicació com aquesta beneficiés massa el País Valencià i Catalunya. Josep Vicent Boira, el coordinador del Corredor Mediterrani, ha publicat fa poc un llibre amb un títol ben significatiu La Via Augusta del segle XXI: el corredor del Mediterrani contra l’Espanya radial.

La notícia més sorprenent de la setmana és que la justícia andorrana s’ha atrevit a fer un pas que de bon principi sembla insòlit: citar a declarar personatges tan coneguts com l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i els seus ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Els esmentats i d’altres membres del ministeri espanyol de l’Interior són considerats impulsors de l’anomenada «Operació Catalunya» i tenen quinze dies per presentar-se a Andorra acompanyats d’un advocat andorrà. Si no és així se’ls assignarà un advocat d’ofici. Es tracta d’aclarir la intervenció que va tenir el govern espanyol en les pressions que es van exercir per fer tancar la Banca Privada d’Andorra i per conèixer els comptes bancaris d’Oriol Junqueras, Artur Mas i de la família Pujol. Aconseguirà la justícia andorrana descobrir les martingales que es van portar a terme amb l’esmentada «Operació Catalunya»? Si no es presenten a Andorra hi haurà la possibilitat d’obligar-los a anar-hi? Seria molt notable que personatges com aquests que es consideren omnipotents i inatacables haguessin de respondre de la seva actuació davant dels tribunals i precisament davant d’un jutge andorrà. Segurament la darrera cosa que s’haurien imaginat mai.

De fet, els problemes de la justícia espanyola són prou coneguts. Aquesta setmana mateix la vice-presidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová, ha insistit una vegada més que l’estat espanyol ha d’instaurar un sistema en què els membres del Consell General del Poder Judicial siguin elegits pels jutges i no pas pels partits polítics. Però fins ara no hi ha hagut manera. La politització dels nomenaments judicials continua i no sembla que es vulgui canviar a curt termini.

Compartir l'article

stats