Quiosc

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

La sanitat, a l’UCI

No passa setmana que no aparegui un nou municipi, una nova comarca, una nova regió en lluita per recuperar l’assistència sanitària perduda. Curiosament, ja no es busca augmentar-la o millorar-la, sinó recuperar-la.

Arran de les brutals retallades de 2008, la sanitat ha deixat de ser la «joia de la corona» de Catalunya. Hem perdut milers de professionals, en aquest àmbit, de manera que la qualitat, rapidesa i efectivitat han deixat de ser «marca de la casa».

A la nova realitat s’hi ha arribat amb obscurantisme i covardia. No s’han donat explicacions ni s’ha acceptat la nova realitat, per part de les direccions regionals ni de la nacional. Contra queixes i reclamacions, excuses de tota mena, en comptes d’explicar la dura realitat.

És molt dur veure calendaris de tractaments a mesos vista. És inacceptable, retards constants en operacions, de les quals depèn la qualitat de vida dels afectats. És indignant l’allargament de les llistes d’espera en totes i cadascuna de les especialitats. I encara és més brutal constatar que amb diners resols terminis, tractaments i operacions, amb els mateixos professionals de la sanitat pública, anant a la privada.

I, lògicament, les mútues i empreses privades estan fent l’agost, a compte de desenes de milers de persones que es poden permetre pagar quotes i factures sense haver d’esperar torn. I més que creixeran si no es reverteix la dinàmica actual.

I com revertir-la si no hi ha voluntat de fer-ho? Aquí sí, ha d’haver-hi un aplegament de voluntats, per demanar primer, la reversió de la situació, i en cas de no fer-ho, enviar-los a casa. És a dir, canvi de Govern. No hi ha via més segura i ràpida que aquesta.

Mireu, se’ns diu que no hi ha professionals. Això no és cert. Cada any surten 7.000 nous llicenciats en medicina, a tot Espanya, i 10.000 infermeres. Són xifres importants, suficients si es queden aquí. Ara bé, si davant les males condicions prefereixen marxar, el dèficit està assegurat. I és el que passa des de fa uns quants anys.

Toca, doncs, millorar les condicions de treball, en tots els seus aspectes: horaris, reforços, instal·lacions, cursos, sous.... Si no comencem per aquí, ens gastarem fortunes en formar professionals... que seran aprofitats per altres països. És la realitat d’avui dia.

Aleshores? Doncs, dedicar a la sanitat els recursos necessaris. És massa fàcil dir que no hi ha diners, perquè no és cert. Tot depèn de les prioritats del Govern. Si no se li exigeix prioritzar la salut, és evident que gastarà en altres conceptes, molt allunyats de les prioritats d’un govern de progrés.

Aquí és on tenim «la prova del cotó». Mirem els pressupostos. Allà és on un Govern es retrata i demostra on té el cor. Algun titular de diari, com el que esteu llegint, ho va deixar clar: «El pressupost de Sanitat per al 2022, és inferior al gastat el 2020, i el 2021». Amb aquestes eines i dotacions, no es pot recuperar el temps perdut i encara menys, fer un salt endavant. Ens toca pensar i optar per un altre Govern, que reverteixi la situació actual. Ens hi juguem la vida i el futur.

Compartir l'article

stats