Es diu el pecat, però no el pecador. Tampoc crec que l’importés, perquè ja va deixar aquest món fa anys. Era un actor llampant, madur, d’aquells que de joves havien sigut musculosos i que amb el pas de temps continuen conservant una mica la figura. L’havíem convidat per entrevistar-lo en un lloc del País Basc el nom del qual no vull recordar. A despeses pagades, només faltaria. La sorpresa es va produir quan, al cap d’uns dies, ens va arribar una factura que no tenia res a veure amb transport, l’allotjament ni la manutenció: l’artista s’havia emportat una puta a l’hotel i li passava el càrrec a la ràdio.
He recordat l’episodi arran del debat sobre si abolir o regular la prostitució. I he recordat també la bronca que vaig tenir amb un company a qui el comportament de l’actor li semblava d’allò més normal, el fet d’anar de putes, vull dir. Perquè allò de la factura va ser un merder que va haver de torejar el departament financer. I llavors, com ara, sé el que diuen les enquestes: que un de cada quatre espanyols paga per tenir sexe. I que això ha passat tota la vida. I que se n’ha escrit literatura i s’han compost cançons molt boniques dedicades a les putes. ¿I què? Crec que en un tema en què els focus se situen habitualment sobre les dones, no està malament reflexionar sobre el paper dels homes en tot aquest tripijoc. Més que res per un factor que resulta una obvietat: hi ha putes perquè hi ha bagassers; és el mercat, amic. I sí, és clar, les lleis poden –i han de– perseguir el tràfic, el proxenetisme i l’explotació, fins i tot poden donar cobertura laboral als que decideixin lliurement llogar el seu cos. Que també hi hauria molt a dir sobre aquest concepte de llibertat, però el que jo plantejo –i no pretenc donar lliçons de moral a ningú– són dues coses. Primer: ¿estem orgullosos que Espanya sigui el bordell d’Europa? I segon: ¿en què es converteix el paio que paga per fer el que li vingui de gust amb una dona sabent, a més, que en la majoria de casos està sotmesa? Doncs és una cosa que mai diria que està de puta mare. Més aviat, de puta pena.
