Quiosc

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

Mireu l’ou com balla

Significacions religioses a banda, el fenomen hipnòtic de veure l’ou com balla té una rèplica força aproximada aquests dies amb l’escenificació que fan els mitjans de comunicació del dia a dia informatiu. Tant hi fa que la temàtica sigui política, judicial, lingüística, o empresarial. Tot és un espectacle muntat per a embadalir, enfavar, més que no pas provocar, motivar, incentivar el ciutadà receptor/espectador. Si en el rerefons de l’ou com balla hi ha una litúrgia, uns simbolismes que inviten a la reflexió i la interpretació de missatges subliminals (l’hòstia consagrada, el llit de flors i cireres, la forma de calze del brollador d’aigua, i un munt més que s’atreveixen a relacionar-ho amb la fecunditat i la vitalitat primaveral, etc.), el cert és que la intenció hipnòtica dels mitjans més aviat cerca la rendició de voluntats davant una realitat presentada com a inalterable, la qual no estem autoritzats per voler-la canviar. Ni tan sols somiar que se li puguin tocar els ous, o la cresta, a qui sigui que ostenti el poder.

Al baró aragonès Javier Lambán, per exemple. L’espectacle del socialista ha estat seguit amb delit allà on Catalunya és abominable i enemic a abatre. Es vanta d’haver posat a lloc el nacionalisme català, i el president a l’ombra s’hi reuneix, amb l’excusa de voler-lo fer canviar d’opinió. De l’èxit aconseguit se’n desprèn la predisposició del govern espanyol a no autoritzar el referèndum sobre l’organització dels Jocs d’hivern al Pirineu català. L’ou com balla dels referèndums ha de desaparèixer de l’imaginari català. I el dels Jocs, també.

Com la murga aquesta que la immersió millor que el bilingüisme: a TV3 s’emeten anuncis d’una marca de roba que fa ballar l’ou del preu superbarat, sense que els hagin convençut que els fessin en català. I ho tenien fàcil perquè la multinacional és polonesa i el «Polònia» molt aclaridor...

L’últim ou: després de retallades forçades per l’economia escanyada, l’abandó de l’ànsia innovadora i ser objecte d’una creixent crítica per renúncies imperdonables, ens arriba la notícia que TV3, que fa anys és líder en informatius i capdavantera en d’altres formats de la seva programació, la temporada que ve rebaixarà considerablement els continguts d’informació política, a més a més, dels programes de debat, les tertúlies d’actualitat i similars, perquè els catalans «ja estan tips del procés». Ara és hora de tocar de peus a terra, «d’arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio» (com ja propugnava el socialista Joan Ferran el 2007), apostar pel pragmatisme que defensen els autonomistes. Per a ells és evident que l’ou d’Eufòria sí que balla bé i eixampla la base. D’espectadors, no malpenseu.

Compartir l'article

stats