Quiosc

Regió7

ACallús celebrem la festa major aquest proper cap de setmana. A la plaça Major, la de davant de l’Ajuntament, ja hi ha penjades les banderoles i els llums per acollir el pregó, sopars, concerts... com ja és costum des de fa anys. Al voltant hi ha l’escola de primària, l’escola bressol, el parc, el CAP, la residència Sant Sadurní i, és clar, habitatges. Exposant això, no descobreixo res, però veient com va la cosa potser no està de més assenyalar-ho.

Per mi, els concerts de dissabte comencen massa tard: a 2/4 d’1 de la matinada el d’El Pony Pisador; i a 2/3 de 3 el de Vizuri. Vindrem de la cercavila de gegants, del correpintxos i del cercatasques amb la Damm-er. Visca la festa! Però jo m’hauré llevat d’hora, no tindré temps de fer la migdiada i a les 10 del vespre (sinó abans) ja m’arrossegaré... i tindré ganes d’anar a dormir. Doncs me’n vaig a posar una demanda i que ho anul·lin tot, oi? Que jo visc a l’altra banda del poble, però el soroll de la música s’escampa i fa calor i vull dormir amb les finestres obertes. La meva llibertat per davant de tot... i els altres que es fotin! Com ho veieu?

Diumenge, el correfoc infantil a càrrec de Xàldiga acabarà a la plaça de tocar a la residència i, quan es faci fosc, esclatarà el castell de focs al pati de l’escola, veí amb el mateix edifici. Com que a aquella hora no crec que cap dels avis i àvies que viuen a la residència puguin gaudir de les palmeres i altres figures de coloraines des de l’exterior, espero que almenys puguin veure alguna guspira des de les finestres de les seves habitacions i també se sentin partíceps de la festa. Sé que a la residència s’esforcen per dinamitzar el dia a dia dels usuaris: per exemple, per l’aniversari del centre, cada any els va a visitar la Colla Gegantera de Callús, amb la Maria de Viladelleva i el Tinet dels Manxons. També els van a visitar els Reis de l’Orient, la rua del Carnestoltes hi passa per davant perquè puguin gaudir de la gresca i els colors de les disfresses...

I, cada dia del curs, els residents interactuen amb els seus veïns més joves: els escolars. Us podeu imaginar que els infants no juguen pas silenciosament. Però la vida és la vida i s’ha de compartir l’energia dels joves amb la saviesa dels grans: trobo un gran encert aquest veïnatge.

P.D: Mentre escrivia aquestes línies, els treballadors de la brigada feien anar la desbrossadora per tallar l’herbassar assecat que hi havia en un terraplè proper a casa. El soroll em feia maldecap i he tancat la finestra. S’ha acabat el brogit. Però suposo que el problema és un altre, oi?

Compartir l'article

stats