Ja només em faltava sentir-ho dir a una senyora que em va passar pel costat a la vorera: «Les botigues de Vic fan molt més goig que les de Manresa. Les d’aquí... ai no». És una música que sona des de fa molt temps, i que ja no és només una brama difusa sinó que va adquirint una concreció important: cada vegada que parlo amb algú de Berga em deixa caure que els berguedans van a Manresa si els cal per alguna cosa concreta, però que per anar a voltar i a veure botigues sense un objectiu concret, ja no van a Manresa, van a Vic. I llavors ve el diagnòstic: s’aparca molt més bé a prop del centre i tot és més bonic. I en això, coincideixen amb moltíssims manresans. És possible que els berguedans ho comentin amb fruïció perquè troben un cert plaer a fer la punyeta als seus veïns del sud, i que els manresans trobin un cert plaer masoquista a criticar la pròpia ciutat amb la devoció i dedicació insomne amb la qual ho han estat fent durant dècades, però és un fet: la capitalitat comercial sobre la qual s’ha construït tot el paper territorial de Manresa s’està esmicolant. Segurament, la comparació objectiva continua sent molt favorable a Manresa, però les sensacions van totes a favor de Vic. Cada vegada més. I el que importa són les sensacions. Els que hi poden fer alguna cosa, potser que corrin a fer-la. Sinó, potser ja no hi seran a temps.
