Com a compendi de tot l’horror nazi, Auschwitz va generar un impacte enorme en tot el pensament occidental. El mal radical que exemplificava el camp, i que Hannah Arendt va fer encara més temible en explicar-nos que és un mal banal, va generar una perplexitat que, per a molts, era irresoluble: si la naturalesa humana és bona i cooperativa, com és possible Auschwitz? I encara més: com va ser possible en la societat més culta d’Europa? Aquesta perplexitat era comprensible si es partia de la idea que la gran majoria de les persones són bones per naturalesa, una idea que era fàcil de sostenir mentre el coneixement que teníem dels nostres veïns era limitat. Si, en general, la gent es comporta correctament, d’on surten els milions de persones que van fer possible l’Holocaust? I la cosa encara empitjora si es té en compte que el nazisme va ser un horror més tecnològic i més ben documentat que cap altre, però no va ser pitjor que molts altres. Com és possible tant infern? Twitter ens ho ha aclarit. Twitter ens posa davant dels ulls la naturalesa humana en cinemascope. Veient-hi tantíssimes persones normals abocar-hi tones de malícia radical, xipollejant en l’odi i amarats d’idiotesa, és impossible no entendre els auschwitzs del món. I en l’horitzó, un govern amb Vox. Impossible continuar enganyant-se.
