Quiosc

Regió7

Pere Gassó

MIRALLS

Pere Gassó Ollé

Periodista

Retirar-se a temps és cosa de llestos

Hi ha moltes maneres de valorar la intel·ligència d’una persona. Una, i de molt preuada, és la de saber-se retirar a temps. Ho veiem reiteradament en el món de la política, de l’empresa, de les entitats. Els egocentristes, o simplement, el difícil art de conèixer les pròpies febleses, fa que hi hagi persones incapaces de fer un o dos passos al costat i, si cal, un enrere. L’anunci que ha fet aquest dimarts, el president del Bàsquet Manresa, Josep Sáez, és una nova demostració de tenir les idees clares i que, com ha demostrat moltes vegades, no li tremola el pols quan ha de prendre decisions complicades. No el conec personalment, però d’ençà que va agafar el timó d’aquesta societat esportiva es va percebre que no seria un president de palla i que el Bàsquet Manresa s’havia de gestionar com una empresa seriosa, on la sostenibilitat econòmica s’havia de combinar amb un equip humà on es prioritzen valors com la responsabilitat, l’eficiència i el talent esportiu, indispensables perquè les pilotes entrin a les cistelles. Cinc anys al davant de l’entitat li han estat suficients i, ens diu, prioritza la seva feina. S’entén perfectament.

A aquest país és ple de persones que s’eternitzen en els càrrecs, unes vegades perquè els sembla que retenen poder; altres perquè no poden viure sense aparèixer de forma recurrent als mitjans de comunicació o a les xarxes socials. El jo per davant del nosaltres. Hi ha gent, i força, que no se sap que hagi fet res més a la vida que dedicar-se al seu partit polític i representar-lo institucionalment. A aquests cal felicitar-los per la seva fidelitat, però segurament no es fan cap favor, ni a ells, ni a una societat que evoluciona amb el pas dels anys. La renúncia de Josep Sáez m’ha semblat un gest més d’intel·ligència. El bàsquet no és el seu modus vivendi, és una de les seves passions. Deixar club que ha presidit, després d’una temporada històrica, el convertirà en un dels referents en els 90 anys de vida del club. Sabem que qui agafi les regnes del Manresa tindrà el llistó molt alt i repetir miracles no sempre és possible, com bé sabem els qui seguim l’entitat.

A aquestes comarques, per poc que ens hi posem, trobarem altres exemples de persones, que van saber apartar-se en el moment oportú. Alcaldes o presidents d’organitzacions grans han estat exemplars a l’hora de donar pas a saba nova per generar noves idees i més energia. El que deia Napoleó que «una retirada a temps és una victòria», serà una veritat per a Sáez que guanyarà temps per a la seva activitat professional i la seva vida privada. És l’hora que el consell d’administració trobi el relleu més adient. No deu ser fàcil i, per això, es parla d’una presidència executiva. Hi ha hagut, des de fa anys, precedents d’èxit aplicant aquesta forma de govern i cal esperar que es repeteixin.

En els dies vinent, s’encadenaran notícies al Congost. Encara que es doni per fet, s’ha de confirmar la continuïtat de l’entrenador, Pedro Martínez, i la de jugadors que han donat un bon rendiment aquest any. Alguns ja han dit obertament que marxen; d’altres deuen estar immersos en les lògiques i discretes negociacions, amb el Manresa i amb els pretendents. I, molt aviat, pel bé de l’entitat, cal presentar el nou president, sobre el qual recauen moltes decisions econòmiques i, per tant, esportives. Tornem a trobar-nos en un moment clau.

Compartir l'article

stats