Quiosc

Regió7

Xavier Gual

PEDRA SECA

Xavier Gual

Empresari

I la Borràs va beure de la bota

Aquesta és una crònica un pèl gamberra de la Patum de Berga sobre la presència d’autoritats, abans seguida amb un cert delit pels assistents a la plaça, i per consignar alguns incidents de seguretat poc explicats, provocats per les massificacions en certs moments. A més a més, en escriure-la, els casos de coronavirus s’escampaven transversalment a tots els grups socials que van participar-hi. Sortosament, la gran majora són de simptomatologia lleugera, però es pot parlar d’una variant berguedana de tal pandèmia. Arriba la setena onada.

Dijous de Corpus al migdia, sota un sol impenitent, amb trenta graus abundants, l’autoritat més important present s’abrasava al balcó presidencial. Armada amb un ventall, la presidenta del Parlament (i de Junts) observava per primera vegada (o segona, segons va declarar) un salt de lluïment. Atents a l’acalorament de Laura Borràs, els de la guita grossa van acudir al seu auxili oferint-li la bota plena de barreja per beure a galet. Una tradició, potser centenària, amb la qual obsequien als d’aquell balcó principal i als músics. No hi va haver gaires més ocasions d’oferir beguda a més persones amb galons allà presents. S’esperava l’assistència en algun moment del president de la Generalitat. Tenint en compte que el seu nivell de coneixement entre els catalans no arriba al 50%, hagués estat bona cosa (per a ell) deixar-se veure. Després d’un any de la seva investidura no ha visitat en cap ocasió el Berguedà. Se l’esperava, com si fos Godot, en un balcó on s’han assegut tots els seus predecessors des de Jordi Pujol fins i tot un antic rei d’Espanya.

Del Govern català i d’ERC, el partit d’Aragonès, va pujar al salt de diumenge la consellera de Cultura. En acabar l’ofici, ella, el batlle i els regidors caminaven pel passadís d’honor fet per les comparses des de l’església fins a l’ajuntament. Natàlia Garriga va haver d’escoltar allò de «qui és aquesta dona que va amb l’alcalde?». Justos de temps, van signar el document que atorga 100.000 euros per ajudar a pagar la festa. I va aprofitar per fer una aturada oficial a Puig-reig. Sempre va bé d’aprofitar els viatges. És com anar a veure uns parents a Sabadell i passar per casa dels tiets de Terrassa. Dos per un.

Sobrevolant l’habitual i comprensible cofoisme sobre els cincs dies de tradició i gresca a parts desequilibrades, volgudament o sense intenció s’ha parlat poc de l’aturada cardíaca de dissabte al mig de tot amb desfibril·lador i sanitaris corrent amb una llitera. Gens s’ha parlat de les diverses aturades de tirabols i de la música per excés de gent i greu perill d’un incident massiu. Les arrombollades, les tremendes escenes d’empentes i batusses haurien de fer reflexionar els de dins.

Al balcó principal hi apareixien històricament com a figurants el bisbe de Solsona o el comandant de la Guàrdia Civil. Ja no. Del tricorni no se n’ha sabut res més. Mentre que el nou purpurat Conesa, substitut de Xavier Novell, s’ho mirava encuriosit des d’un balconet particular a sobre de La Barana. Del misteri d’Elx als berguedans.

Compartir l'article

stats