En el capítol 361 del procés independentista, s’ha procedit a l’elecció de nova presidenta de l’ANC ( Assemblea Nacional de Catalunya) en la persona de Dolors Feliu, que ha substituït Elisenda Paluzie, protagonista dels darrers anys.
Permeteu-me, abans d’entrar en matèria, fer una breu reflexió sobre el model «democràtic» d’aquest moviment, per si algú no el coneix. Convoquen assemblea general per elegir el nou/ president/a, amb el resultat de victòria per a Jordi Pesarrodona, per 2.306 vots, però per uns altres 48 vots, procedents del Secretariat, aquest senyor és apartat i se li dona la presidència a Dolors Feliu. Visca la democràcia... orgànica! Manen més uns pocs que el conjunt. Va bé saber-ho, per si volen traslladar aquest sistema al conjunt del país.
Dit això, és interessant llegir la primera de les entrevistes concedides per la nova presidenta. Us la recomano perquè és una prova fefaent que la «il·luminació independentista» continua vigent en alguns dirigents.
Fa uns quants anys es parlava del «momentum» per la independència, com el punt crític, per la desconnexió d’Espanya. Sembla que alguns el veien a tocar, encara que els altres el consideréssim un invent més de tants que hem vist. Pel que es veu, ha de venir un nou «punt crític», anunciat per la nova presidenta, per al mes de febrer del 2025.
Què passarà aquest any? Doncs que s’ha de votar per a les noves eleccions al Parlament, si abans Junts x Cat i ERC no s’han tirat els plats pel cap, i no han trencat el Govern. Si, malgrat totes les tensions, arriben a final de mandat, el febrer del 2025, amb les noves eleccions hi haurà la gran oportunitat. El moment de desconnectar, mitjançant un resultat esclatant de les forces independentistes, entre les quals pot figurar un tercer o quart partit, de la mà de l’ANC.
Us heu perdut? Si seguiu aquí, i seguiu el fil de les previsions de la nova presidenta, podreu comprovar com el grau «d’il·luminació» és similar o ampliat respecte de l’anterior. Pel que es veu, els simples mortals no sabem veure tots els progressos fets per l’independentisme i com a tocar tenen la independència. Cap on? Bé, això és el de menys. Si no ens volen a la UE, i ara Rússia no està disponible, potser algú posarà la mirada a la Xina. I per què no quedar al mig de tots i convertir-se en un país desconnectat de tot i de tothom?
Bé, heus aquí un nou exemple del que sempre m’ha produït sorpresa i curiositat. Com pot ser que persones suposadament llegides, escrites, estudiades i viatjades, puguin imaginar que passin coses absolutament inimaginables, per increïbles. Com pot ser que oblidin l’existència de la realitat política, econòmica, fins i tot militar, per vendre elucubracions que cap persona seriosa pot comprar?
Queda clar que sempre hi ha personatges i col·lectius disposats a viure en un món paral·lel, fora de la realitat, i que es poden permetre donar una data concreta per assolir l’objectiu, segurs que mentrestant continuaran vivint còmodament d’un sou de l’erari públic. I quan passada la data, els auguris no es compleixin, sempre seran a temps de posar-ne una altra, i una altra... fins a la fi dels temps. Amén.
