Volia posar-me al dia d’un dels temes més comentats de la setmana, la filtració del vídeo sexual de Santi Millán, però vaig veure que hi havia molts punts de vista, milers de memes, familiars a l’ull de l’huracà i derivacions legals que m’haurien ocupat molt temps. Així que, després del primer cop d’ull, vaig decidir quedar-me amb el que ja sabia pels comentaris que havien arribat a les meves orelles, i invertir l’estona en una altra cosa.
A la sèrie de televisió The Terror, sobre l’expedició perduda del capità Sir John Franklin a la recerca del Pas del Nord-oest el 1845-1848, apareix un ésser sobrenatural que, en una conversa, un familiar meu havia vinculat amb el Wendigo. Jo he vist la sèrie però ni idea del Wendigo, que va resultar ser descrit com una criatura o esperit propi de la mitologia d’indis del nord dels EUA i el Canadà. Un ésser del bosc o un déu que condensa l’essència de la natura salvatge inabastable i del que significa la supervivència i el canibalisme. Del Wendigo hi ha un relat de l’escriptor anglès Algernon Blackwood, mort a mitjan segle passat.
El Wendigo de Blackwood forma part de l’antologia Los Mitos de Cthulhu, de Rafael Llopis, el principal expert en literatura de terror de l’Estat espanyol. Llopis, mort el mes de març passat, en la canònica introducció a l’obra ajuda a entendre el sistema mitològic que l’escriptor americà Howard Phillips Lovecraft (1890-1937) i altres autors van anar formant amb els seus relats.
Els tentacles de Lovecraft són allargats i la seva obra resulta fonamental per a mestres del còmic com Richard Corben, l’autor del David Ellis Norman, DEN, de Neverwhere. És la història d’un pusil·lànime que troba la forma de travessar la porta a un altre món regit per figures musculoses i voluptuoses. Hi arriba perquè el seu tiet desaparegut i donat per mort, després de 7 anys, li havia llegat la seva col·lecció de novel·les de fantasia de Burroughs. En una d’elles hi havia un full amb un gràfic d’un misteriós aparell electrònic. La quotidianitat, la fantasia i el terror es donen la mà de múltiples formes tota l’estona. En el cas de Santi Millán, la fantasia eròtica se li ha convertit en una història de terror que tindrà molt present la propera vegada que aixequi el telèfon per gravar-se en la intimitat. En la immensa soledat dels terrenys inexplorats impera el Wendigo, amb la seva inconfusible olor dolça de decrepitud. En la superpoblada selva de les xarxes socials impera un altre mal esperit, del qual no sé el seu nom, però que encara fa més tuf.
