Quiosc

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

Una altra revolta que cal guanyar

L’endemà de la nit de Sant Joan, ja fa molts anys, buscant piules que no havien petat, vaig deixar la pell del genoll esquerre en les cendres de la foguera que creia apagada. La rostida va deixar cicatriu i avís que el foc és traïdor i revifa quan crema en somort. Ho recordo aquests dies que el foc ha fet mal a molts indrets de Catalunya empès per unes condicions climàtiques extremes, la descura d’alguns que no van fer cas dels avisos de perill, i per una revolució pendent en la gestió forestal del nostre país, que justament s’ha reclamat aquesta setmana en un interessant reportatge del 30 minuts de TV3. Com que la cicatriu del foc és profunda i l’avís ben viu en la memòria de la Catalunya central, sembla que aquest hauria de ser un territori decidit a encapçalar la revolta proposada per capgirar el sentit de la lluita contra el foc descontrolat. La gent que circula diàriament per la carretera de Manresa a can Maçana ha vist un canvi de paisatge espectacular en el tram de Ca la Iaia fins al trencall de Marganell, després d’una tala selectiva i extensiva dels boscos que emmarquen Montserrat al fons. Durant mesos hi ha hagut un treball minuciós de desforestació controlada, amb camions i maquinària especialitzada traginant troncs i triturat (estellat) del brancam sobrer. El treball ha creat una visió diàfana del territori, manté un arbrat suficient (s’han respectat alzines i pins) que manté l’atractiu fotogràfic de l’indret, repetidament utilitzat per a filmacions publicitàries, o de nuvis enamorats recolzats en enormes bales de palla acabada de segar, amb la màgia de la serralada montserratina al fons. Aneu-hi! Comprovareu una actuació d’estratègia ben pensada per a prevenir futurs incendis i eliminar el risc que siguin devastadors si s’arriben a produir, perquè s’ha esponjat el terreny amb àmplies franges de conreu per aturar l’avanç de les flames, o ajudar al control perimetral del foc. Desconec el cost i el rendiment econòmic de l’actuació, però segur que és infinitament més barat que mantenir l’exèrcit de bombers, avions, camions, material i tota la logística que exigeix fer front a una situació excepcional com la viscuda aquest dies per una situació climàtica que anirà a més. I és incalculable l’estalvi en risc de vides humanes. Per si fos poc, els defensors de la revolució forestal argumenten que Catalunya té un potencial econòmic brutal si es fa una explotació ben feta dels seus boscos. Del seu oceà verd. Posats a lluitar, ja seria hora que guanyéssim una revolució!

PS: del foc purificador que hi ha hagut aquesta setmana a Andalusia també quedaran cicatrius. La revolta que ens espera, però, va més enllà de salvar el paisatge.

Compartir l'article

stats