Veient l’enciclopèdica ignorància que demostren tots els responsables de la guerra bruta contra l’independentisme me’n recordo d’un dia de 1990. Sí, fa temps, però no tant. Em va correspondre el lamentable honor de pilotar el jeep que guiava un llarguíssim comboi militar des de Barcelona fins a Barbastre passant per tots els revolts de totes les carreteres de muntanya disponibles a Catalunya. Comandava l’expedició un tinent jove engominat que pesava figues al meu costat mentre ens seguia una processó inacabable de ferralla carregada amb soldats que no sabien fins a quin punt es jugaven la vida viatjant en aquells camionots de la batalla de les Termòpiles. Quan vàrem ser a Barbastre, el tinent va decidir que quedar-se a dormir allà feia mandra i em va demanar si em veia amb cor de tornar a Barcelona, només ell i jo, aquest cop passant per carreteres normals. Asusórdenes, és clar. Després d’haver conduït 16 hores, en plena matinada, em va fer portar-lo fins a la porta de casa seva, a General Mitre. Pel camí només em va demanar una cosa: «¿tú de donde eres?» «De Manresa», vaig contestar. «¿Ah, de Manresa? Pues a lo mejor conocerás algún independentista, no?» Ho va dir ben seriosament. Aquest era el nivell. Queda claríssim que no ha canviat gaire.
