Quiosc

Regió7

Roser Alegre

TRIBUNA

Roser Alegre

REGIDORA DE L'AJUNTAMENT DE MANRESA PER FEM MANRESA

Habitatge, ocupació i demagògia

Al ple de l’Ajuntament de juny, amb la seva moció sobre l’ocupació, el PSC ens va oferir una bona dosi de populisme i criminalització contra part de la ciutadania més precària; de la demagògia que algun partit que s’autodenomina d’«esquerres» està disposat a fer servir, començant pel títol: «Contra l’ocupació il·legal i conflictiva d’habitatges a Manresa».

Per part de Fem Manresa, ens vam mostrar contràries a aquesta moció, bàsicament perquè partia d’un plantejament totalment erroni. Qualificava l’ocupació com un perill pel dret a l’habitatge, quan de fet és el contrari: la manca d’accés a l’habitatge és la que justifica l’ocupació, que en alguns casos pot portar a molèsties veïnals.

A part de dos acords que feien referència a ampliar el parc d’habitatge, la moció proposava mesures que només reforçaven l’augment de la penalització a l’ocupació, tant per mitjà del poder policial com judicial: es demanava ampliar la cobertura de l’actuació policial, la creació d’uns jutjats especials, i reformar el Codi Penal per endurir les penes dels delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat. Ens sembla perillós anar per aquesta via, i caldria posar en la justa proporcionalitat els delictes als quals ens remetem, ja que estem parlant de danys al patrimoni, no contra les persones.

Però el que ens va semblar més escandalós va ser el to tendenciós que va utilitzar el portaveu socialista, enumerant tot de casos que des del PSC s’havien catalogat com a conflictius i que tenien a veure amb pisos ocupats. La forma en què va utilitzar queixes per molèsties per defensar la postura de conflictivitat és d’un racisme que encara no havíem vist al ple aquesta legislatura.

Entre altres, es va qualificar l’ocupació del Bloc 8 de la PAHC Bages com a ocupació conflictiva. Des que Endesa va tallar el subministrament elèctric al bloc, el 4 d’abril passat, sis famílies amb dotze menors viuen en una situació d’emergència energètica i han acabat utilitzant un generador. Mentre l’empresa s’ha negat a instal·lar un comptador social, el veïnat s’ha queixat per molèsties del soroll. Aquest conflicte no s’ha d’abordar des del punitivisme, sinó apostar per la mediació veïnal; justament l’ampliació del servei municipal que s’havia aprovat en una moció al mateix ple i en la qual el PSC es va abstenir. En tot cas, el conflicte real és que no s’està garantint l’accés als subministraments bàsics, amb la inacció del govern municipal i de la Generalitat, que no fan complir a Endesa el conveni aprovat que resoldria el problema.

La moció era un exercici de pura demagògia, barrejant mesures per ampliar el parc d’habitatge amb mesures per augmentar la penalització de l’ocupació. Posava al mateix sac conceptes com la conflictivitat, la delinqüència, les màfies, etc., amb l’únic objectiu de criminalitzar encara més a qui es veu abocat a ocupar per tenir un lloc on viure. La moció era tota una declaració de principis, anant contra tota ocupació, defensant un presumpte ordre i seguretat, i deixant com a anecdòtica la garantia de l’accés a un habitatge digne. S’estava estigmatitzant encara més les famílies en situació de vulnerabilitat, assenyalant reiteradament la pobresa.

Ens quedem amb la satisfacció que aquest text, que el PSC ja ha presentat a altres municipis, va ser rebutjat pel ple. Ens estalviem la vergonya.

Compartir l'article

stats