En aquesta edició expliquem una iniciativa de la Diputació permantenir els boscos en unes condicions que dificultin l’extensió dels incendis, i també un treball del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya al Solsonès que desenvolupa tècniques de silvicultura per aconseguir boscos més estables, segurs i saludables. En el primer cas, s’actua aclarint el bosc per deixar els arbres més separats i aconseguir que, en cas d’incendi, les flames es transmetin més lentament, alhora que s’afavoreix que els arbres creixen més forts i saludables; en el segon cas, es donen arguments per a una gestió activa del bosc en un país en què les masses forestals són enormes, estan abandonades i constitueixen un risc objectiu que el canvi climàtic està accentuant. Tots els diagnòstics i totes les tècniques van en la mateixa direcció: cal actuar al bosc i treure’n fusta de forma racional. El quid de la qüestió és com fer-ho rendible per tal que siguin els propietaris els qui, cadascú pel seu propi interès, ho facin i en puguin treure un rendiment econòmic i social. Falta energia i sobra fusta. Cal que l’administració lligui els dos caps d’una vegada.
