L’Espai Òmnium Bages-Moianès va acollir el passat 17 de juny la presentació del llibre Des de dins de mi. Lluís M. Xirinacs Damians. Autobiografia (1932-1955), com a memòries dels primers anys de vida del mossèn independentista. El van presentar integrants de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i l’assagista, Oriol Pérez en feu l’anàlisi. L’autobiografia recull 22 anys de vida fins que surt ordenat sacerdot. Pérez assenyala l’existència de l’autèntica dimensió del personatge i el que puguem tenir cadascú de nosaltres. Recorda el Xirinacs capaç de fer vagues de fam, d’estar dret al Senat, i després s’adona de la dimensió humana i intel·lectual d’un místic lògic, que acaba elaborant la teoria del Globàlius. No s’ha fet cap altra intent de voler-ho abastar tot, en la cultura europea dels segles XX i XXI. Darrere Xirinacs hi ha un misteri, quan el 6 d’agost de 2007 decideix pujar a la muntanya: «donar la meva vida, sense que ningú me la vulgui prendre». Tot el que és sagrat comporta un sacrifici: «Vull explicar amb la meva mort als catalans que no tindrem la plenitud dels nostres drets i deures si qui ho intenta no estigui disposat a donar la vida per aquest propòsit». En la carta de comiat recorda que «he lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe... És la vida qui permet el propi temps. Tots naixem, creixem, vivim i morim. Tot allò que comença acaba... Jo soc. Moro des-esperat no d’aquest món sinó de l’altre, perquè jo soc allò que esperem els esperançats ja hi és. Jo soc. No tinc Lluís M, no soc català ni humà ni cendra. Jo soc. Desitjo que jo soc us acompanyi tota la vostra vida».
La Fundació Randa es dedica a la conservació de l’obra de Lluís M. Xirinacs, en divulga els textos i reivindica la seva figura. A la secció d’Arxiu, hi ha correspondència i activitats, amb 20.000 fotografies i 1.500 registres. El secretari Antoni Acebes va explicar l’etapa de creixement físic i intel·lectual de l’homenatjat, on s’albiren els fonaments del desenvolupament posterior i de l’acció pública fins al lliurement final. Silenciat molts cops en vida és avui molt important pel desenvolupament dels Països Catalans i referent en la lluita no violenta. La publicació coincideix amb el 90è aniversari del naixement i 15 del lliurement a la transcendència en un acte extraordinari que mereix un gran anàlisi. Carme Juncà va remarcar la relació de Xirinacs amb el Bages, mitjançant un recull d’homilies de quan era capellà a Balsareny el 1963. S’hi va estar fins a l’expulsió el 1966 com a conseqüència de denunciar la manca de llibertats de l’estat franquista. El curs 1968-69 va fer unes xerrades sobre divulgació de la Bíblia a Casa Caritat de Manresa. El 23 de novembre de 1973 l’arresten arran de la publicació La traïció dels líders i el porten a la presó Model de Barcelona. L’1 de desembre comença una vaga de fam de 42 dies. Traslladat a Carabanchel fins el 6 d’octubre de 1975, on escriurà el llibre Subjecte. L’any 1975 escriu les Memòries, que l’hi havien encarregat, en dos mesos i mig. Com diu l’Oriol, «aquest llibre és una denúncia de l’estat d’hipnosi col·lectiva i alienadora en el qual estem, que ens ha convertit amb un corral de gallines somnàmbules». És la desena presentació del llibre i des de la Fundació Randa expliquen que la figura i el nom del Lluís estan presents arreu. Superdotat i gran talent, què espera l’Ajuntament de Manresa a dedicar-li un carrer?
