José Ignacio Palma, és l’autor d’aquestes monstruositats. Com és que no queda definitivament empresonat, des del primer assassinat?
Estic absolutament trista, aclaparada, dolorida, afligida, desolada... per tantes notícies que no fan sinó destrossar, arruïnar, arrasar, aniquilar, exterminar... dones.
És obvi que el sistema no funciona i no hi ha ningú que ho arregli. Per què? Perquè no en saben més? Per falta de recursos? Em nego a creure-ho! Serà per falta de millor voluntat i veritable interès? Pot ser, oi?
I dic no! No i no!
És urgent, imperiós, inajornable, peremptori i corre pressa solucionar, si més no, com a mínim, tots aquests execrables assassinats.
Quasi cada setmana podria escriure alguna notícia d’aquestes. I parlo d’unes altres perquè la repetició no els arrabassi la gravetat.
Què creieu que passaria si els assassins fossin dones? Segur que no haurien deixat morir tants homes. No sols no ho crec sinó que n’estic convençuda.
Sovint imagino que podríem viure en un món millor governat per dones.
Ahir, tot passejant per la fira de Biosca, vaig conèixer la història de La Baquiol, una dona del poble que, només fa uns dos-cents anys, varen cremar-la viva perquè els va venir de gust culpar-la de la mort d’un xiquet d’una casa bona. Eren malvats i les anomenaven bruixes.
Ara no són bruixes, però segueixen matant-les com si fossin mosques.
Aquest assassí, José Ignacio Palma (un colombià que estava en llibertat per tràfic de drogues), contractava prostitutes ―–perquè aquestes mai no fan denúncies–, i els introduïa cocaïna de gran puresa per via vaginal i anal. Ho feia enganyant-les, sense el seu consentiment. Amb la sobredosi, barrejada amb alcohol, patien unes terribles convulsions que ja eren l’agonia que les portava a la mort. En una de les víctimes es va trobar una dosi vint vegades més gran que la d’una sobredosi voluntària.
Segons l’informe pericial, José Ignacio Palma era un assassí en sèrie –com és que no es va aturar al primer assassinat?–, que actuava coneixent la perillositat i buscant plaer sàdic contemplant l’agonia. Els criminòlegs que han estudiat el seu cas el defineixen com un depredador sexual letal.
En el darrer cas, el que fa pocs dies s’ha jutjat, va declarar que la mort havia estat accidental després de practicar sexe amb alcohol i cocaïna. I que després, havia esquarterat el cos a trossos. Que els havia posat en diferents bosses i els havia escampat per diferents contenidors.
Ara, quan ja han mort tres noies, totes molt joves, i ha comès onze delictes sexuals identificats, el fiscal demana 130 anys de presó.
I és que ara em pregunto: no hauria estat millor empresonar-lo al primer delicte? Dues noies encara serien vives i no hi hauria hagut tants delictes sexuals. La seva pena seria la mateixa: presó i presó. Però hauríem pogut estalviar molta i molta tragèdia. Creieu que al proper assassí l’empresonaran sense data límit només per prevenció i evitar noves víctimes? Jo no ho crec.
