El mercat de futurs és el que més s’assembla a un endeví. Tot i que alguna vegada s’equivoca, l’encerta gairebé sempre. Si li fem cas, el preu de la llum continuarà molt alt força temps. És cert que l’excepció ibèrica farà que aquí sigui fins a quatre cops més baixa que a França, però així i tot no serà barata. El mercat a tres mesos diu que a la península estarà molt a prop dels 160 euros el MWh i a França passarà dels 637 euros. Per al primer trimestre de l’any vinent, les xifres no varien gaire. Aquestes dades ens diuen dues coses. Una, que l’excepció peninsular, a mesura que caduquin els contractes a preu fix dels grans consumidors, anirà multiplicant l’efecte, i l’altra que la guerra d’Ucraïna va per llarg.
Fa temps que sostinc que Europa ha de tenir una política de defensa comuna i independent dels Estats Units. Aquests dies que hem tingut els de l’OTAN per aquí, crec que és necessari insistir-hi. Això no vol dir tenir-la al marge de l’OTAN, però sí que sigui negociada en igualtat de condicions amb els EUA. No sempre els nostres interessos són coincidents. Un exemple que crec que ho fa molt entenedor és la guerra a Ucraïna. Per als americans és una guerra molt llunyana, nosaltres la tenim a tocar. Ells no veuen un sol refugiat, nosaltres els comptem per centenars de milers i molt aviat comptarem per milions els ucraïnesos que fugen de la guerra. Les seves empreses petrolieres i gasistes aprofiten l’ocasió per vendre les gasolines i el gas a preu d’or, a nosaltres ens toca comprar-los-hi. I no cal dir que la potent indústria de guerra americana està fent l’agost, subministrant armes al conflicte.
Amb aquestes dades, víctimes a banda, que no deixa de ser el més important, els interessos dels EUA i els nostres són contraposats, a ells els interessa un conflicte llarg, a nosaltres el més curt possible. Com s’allarga un conflicte? La resposta és tan crua com el fet de proveir armes al més feble, i amb el pas del temps, com més feble estigui, subministrar-les més potents. Sembla clar que l’objectiu EUA és que la situació quedi empantanada com més temps millor. A part del negoci, també els interessa tenir al tsar rus ocupat i desgastat, mentre ells es preparen per al gran conflicte, esperem que només sigui comercial, amb l’imperi xinès pel control del planeta.
La guerra d’Ucraïna, més tard que d’hora, s’acabarà i llavors podrem valorar-ne les conseqüències. Però tot apunta que fins que això no passi, a Europa haurem de conviure un temps llarg amb la inflació a prop, sinó per sobre, dels dos dígits, amb els tipus d’interès alts, amb una pressió migratòria altíssima per l’est i pel sud, i segur que altres dificultats que ara no sabem endevinar.
La pregunta clau d’aquest patiment és, quan s’acabi la guerra, el conflicte territorial del Donbass quedarà resolt? Als ciutadans europeus només ens faltaria que, després de tot el que hem de passar, i d’acabar gairebé tots més pobres, no s’arregli el problema real, i amb una Ucraïna, que mai ha complert els criteris de Copenhaguen per a l’adhesió, membre de ple dret de la Unió.
