Era una veritat inqüestionada que les guerres modernes entre societats desenvolupades ja no serien mai més conflictes clàssics, sinó que es transformarien en batalles cibernètiques, híbrides, altíssimament tecnològiques, en les quals la disponibilitat de territori i de carn humana passarien ser factors molt secundaris al costat de la capacitat informàtica, el poder financer i la capacitat de projectar força de forma gairebé silenciosa i virtual. Doncs no. Efectivament, l’economia, la tecnologia i la sofisticació de l’armament són, com han estat sempre, factors determinants en qualsevol guerra, però tenim un conflicte a Europa i resulta que ens recorda Stalingrad. Artilleria a gran escala, destrucció brutal de ciutats, milers de soldats morts al front, lluita de trinxeres, i territori, molt territori. Si Ucraïna fos un país petit amb poca població, la guerra ja s’hauria acabat. La geopolítica i la lògica militar tornen al mapa, on han estat sempre. I només cal mirar el mapa per veure quina és la dura realitat. Rússia és un país gegant, el doble de gran que Xina o Estats Units, gairebé el12% de la superfície emergida del planeta. Europa és un petit apèndix al seu flanc occidental. I Estats Units és un portaavions que navega molt enllà. Rússia no pot ser aïllada sense la participació de Xina, Iran i Índia. I si no se la pot asfixiar, s’hi haurà de pactar.
