Curiós país el nostre i curiós partit ERC, que s’atreveix a acusar l’Església catòlica d’apropiació indeguda de milers de béns, suposadament de particulars o altres entitats, sense altres proves que la seva paraula. La del partit i els seus dirigents.
S’entén per immatriculació donar d’alta en el registre de la propietat béns que fins aleshores es feien servir, considerant clara la titularitat però que no s’havien registrat perquè no havia fet falta. L’Església catòlica va aprofitar una normativa per fer-ho, de manera que entre els anys 1946 i 2015 es van immatricular un total de 34.961 a Espanya, dels quals 3.722 corresponien a Catalunya, i concretament 951 en el conjunt de les comarques centrals.
Estan tots els béns immatriculats? No, en absolut, queden encara molts pendents de fer-ho. Ara mateix s’està immatriculant la catedral de Vic, i amb ella, altres béns que apleguen la documentació adient per ser donats d’alta. La polèmica, en l’àmbit estatal, va venir donada per algunes immatriculacions «discutibles» com la mesquita de Còrdova. En aquest cas concret, per resolució judicial de juny del 2015, es considerà que era propietat de l’Església des de l’any 1236.
Tornant aquí. El juny del 2020 es planten a Sant Vicenç de Castellet el vicepresident Aragonès i la consellera de Justícia, Esther Capella, i proclamen que totes les immatriculacions de l’Església catòlica són indegudes. És a dir, fruit d’apropiacions, usurpacions o paraules més gruixudes, i com que estan en el Govern decideixin crear una Oficina de Mediació per facilitar que tots els «reclamadors de propietats» tinguin un lloc per anar i aconseguir recuperar la propietat mitjançant un sistema de mediació pagat per tots els catalans.
Vista aquesta decisió, i estudiat el llistat fet públic dels 3.722 béns , suposadament immatriculats de forma «indeguda», els vam estudiar, un per un. Francament, no vam saber trobar la il·legalitat o usurpació comesa. Però, per anar més lluny, el PSC va presentar una petició de resultats, per mitjà del diputat Cristòfol Gimeno. Rebuda la resposta del Govern, veiem bocabadats els resultats obtinguts per la flamant, innovadora i sorprenent Oficina de Mediació.
En un any i mig d’intensa existència (agost 2020-desembre 2021), em consta que fins avui ha obert un total de 15 processos (quinze) dels quals 13 (tretze) de ciutadans i 2 (dos) d’ajuntaments! Dels 15, només 5 (cinc) van aportar alguna documentació, i en dos dels casos va ser desestimada (per l’Església). En queden 3 (tres) per resoldre.
Heus aquí que ens devem haver gastat no menys de tres-cents mil euros a mantenir una Oficina de Mediació, amb un treball intens de quinze dies, en dos anys, en els quals ningú, repeteixo ningú, ha reclamat cap de les catedrals sota sospita (Barcelona, Tarragona, Solsona...) ni cap basílica (de la Mercè, del Mar, del Pi...), tampoc cap Palau Episcopal, ni un senzill cementiri o rectoria. És seriós que un partit com ERC acusi i gasti diners de tots nosaltres per aconseguir un fracàs total? No hauria de demanar disculpes i desmuntar el xiringuito? No hi hauria d’haver alguna dimissió?
