Sempre m’ha agradat molt la par- ròquia i tots els seus voltants de l’Espà, del municipi de Saldes. La meva mare m’havia explicat moltes coses d’aquest bonic indret del Berguedà, havia passat moltes temporades a l’estiu a Cal Blau, molts manresans tenien (alguns encara tenen) la segona residència estival per aquests indrets abans de la Guerra Civil de 1936-39, havíem anat a dinar a cal Gascó... Ara, gràcies a la Maria Favà, en sabem moltes coses.
La Maria la conec des de fa més de trenta anys. D’ella, la Viquipèdia en diu: «Va començar a fer de periodista a la revista Garbo, al diari Tele/Exprés, va fer algunes suplències de Margarita Rivière al Diari de Barcelona. El 1976 va ser una de les redactores fundadores del diari Avui, d’on va ser jubilada anticipadament el 2010. Hi va escriure principalment sobre l’actualitat social i política de la ciutat Barcelona i els seus barris. Durant aquests anys també va col·laborar puntualment a Vindicación Feminista, Opción, Lecturas, Interviu, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Time Out. Va ser corresponsal de la cadena Ser al Marroc (1990-1993), va fer un espai de consum al programa Bon dia de TV3 (1996-1999). Ha estat membre i durant uns quants mesos degana accidental de la Junta del Col·legi de Periodistes. El 2010 va formar part de la trentena de persones que van presentar un recurs d’empara impulsat per l’Assemblea Nacional al Tribunal Constitucional espanyol per la suspensió dels diputats que havien estat processats del Parlament». Té diversos llibres publicats: l’any 2017, Diari AVUI, 1976-2009, entre el somni i l’agonia, dos llibres de Barcelona paisatges, el 2003 i el 2008, sobre els establiments emblemàtics i l’skyline de la ciutat, respectivament. Un currículum impressionant. Des de fa temps té la segona residència al peu del Pedraforca.
Ara ens ha sorprès amb l’edició de La mina de la mort. En una galeria de carbó de l’Espà, l’any 1944 van morir 34 miners, diu que és la tragèdia minera més important de tot l’Estat Espanyol. El llibre dona llum a un dels fets més rellevants alhora que desconeguts de casa nostra. El recomano per saber d’una enorme tragèdia, i molt oblidada, al Berguedà. Està profusament il·lustrat per unes bones imatges. Explica qui eren els enginyers de la mina, qui eren els propietaris, què van fer els polítics franquistes, parla dels rectors d’aleshores a Saldes o Gósol, conté molts testimonis documentals i orals sobre aquesta esgarrifosa catàstrofe minera; ha consultat una desena d’arxius, més de dotze mitjans de comunicació i moltíssimes entrevistes orals... El resultat és aquest llibre, una eina necessària per saber una mica més del passat immediat de casa nostra. La mineria berguedana ha estat estudiada i documentada pels historiadors berguedans, amb els seus llibres, com Josep Noguera i Rosa Serra, i ara amb la prestigiosa periodista Maria Favà tenim un nou llibre per saber-ne més.
