Quiosc

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Melilla, Escòcia, Barcelona...

L’escàndol que ha generat la tanca de Melilla, amb un balanç de morts i de ferits encara per concretar però que moltes fonts consideren força superior a les xifres oficials, no serà fàcil de tapar. Les imatges que se n’han vist són inacceptables. I la repetició de fets com aquests, així com les molt nombroses morts per naufragi d’embarcacions precàries al Mediterrani i a l’Atlàntic d’emigrants que volen desembarcar a Europa fugint de la misèria que els envolta, demostra que cap mètode dels que s’han provat fins ara no aturarà de cap manera les desesperades temptatives d’arribar-hi. Sempre hi haurà qui preferirà arriscar-se per fugir de la pobresa absoluta i intentar d’aconseguir un suposat i molt relatiu benestar a qualsevol racó d’Europa, per molt problemàtic i difícil que sigui. Per tant, la pressió per escapar de molts països africans, especialment els més perjudicats pel canvi climàtic en forma de sequeres i calorades extremes, no només no s’aturarà sinó que serà cada vegada més gran. Què cal fer, doncs? Doblar l’altura de les tanques de Melilla i electrificar-les? Enfonsar les fràgils embarcacions que volen travessar el Mediterrani o les que procuren desembarcar a les Canàries? Evidentment que no. Hi ha d’haver altres sortides, que han de passar necessàriament per contribuir a desenvolupar els països d’origen dels emigrants per tal que hi hagi clares perspectives d’una vida digna que redueixi la necessitat d’emigrar. Però, és clar, això és força més complicat i més lent que no pas el sistema barroer i expeditiu, però del tot inútil, de barrar el pas de la manera que sigui a l’hipotètic paradís europeu.

L’anunci de la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon que planteja un referèndum –que qualifica de «consultiu»– sobre la independència d’Escòcia ha sotraguejat l’independentisme català. I encara més havent fixat ja una data ben concreta: el 19 d’octubre del 2023 i una pregunta contundent: «Escòcia hauria de ser un país independent?», la mateixa que es va fer servir en el referèndum del 2014, abans de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Una sortida que es va decidir en un altre referèndum en què globalment el 51,89% va votar a favor d’abandonar la Unió i el 48,11 per continuar-hi. Però a Escòcia, en canvi, el 62% va votar a favor de seguir a la Unió i només el 38% va ser favorable a sortir-ne. La voluntat de tornar a la Unió Europea és un dels elements diferencials d’Escòcia i pesarà força en el referèndum que ara s’ha anunciat de cara a l’any que ve. I tot plegat influirà també a Catalunya perquè demostrarà que els referèndums sobre la independència es poden fer –i repetir– amb tota normalitat en un país de l’Europa Occidental. No se sap encara la posició definitiva del Govern britànic, però la primera ministra escocesa ja ha advertit que si els tribunals britànics s’hi oposen quedarà demostrat que la unió entre Escòcia i Anglaterra ja no és voluntària, tal com, teòricament, es va signar el 1707.

Atenció al ple de dimecres passat a la Cambra de Comerç de Barcelona. No passa cada dia que una entitat oficial i prou coneguda prengui l’acord de reconèixer el Consell de la República, esmenti específicament la positiva tasca del president Carles Puigdemont i elimini del seu escut la corona borbònica que hi constava. I que, a més, declari categòricament que la millor política econòmica és defensar la constitució d’un estat propi. Tot un exemple a seguir.

Compartir l'article

stats