Una de les coses que més m’agrada de Manresa és arribar-hi de nit i, just fet el revolt a l’altura del barri de Sant Pau, quedar-me uns segons embadalit pel majestuós conjunt que formen la Seu, la Cova i el Pont Vell ben il·luminats. I el millor de tot és que quan s’obren els llums i s’acaba la festa t’adones que sí, que, de qui t’has enamorat a les fosques, mereix també un sospir i el pessigolleig d’unes papallones a l’estómac de dia.
Amb els anys, molt a poc a poc, això sí, l’Ajuntament ha anat arreglant urbanísticament l’entrada sud de Manresa, gràcies sobretot a l’endreça de l’entorn de Sant Marc. Fins i tot es va superar amb cert èxit la introducció el 2010 d’un element arriscat, la passarel·la que uneix el barri Vell i les Escodines, perquè, tot i ser un element d’estil discordant amb el gòtic de la Seu i el neoclàssic de la Cova, no va trencar del tot la sintonia del conjunt.
Dotze anys després, a la festa s’hi espera un nou convidat. L’inici dels enderrocs que han de fer lloc a la futura seu de la Generalitat a Manresa és imminent i les obres de construcció haurien d’estar enllestides el 2026. De moment, però, tot el que hem vist del projecte són il·lustracions i, sobre un paper o un PowerPoint, es fa difícil fer-se una idea real de com quedarà integrat aquest nou element en el conjunt. Del dit al fet hi ha sempre un espai molt ampli, i a la plaça de Catalunya ho saben prou bé amb les gàbies. A les Escodines ja arrufen el nas. El projecte presentat per l’UTE formada per CDB Arquitectura SLP i RFArq Arquitectos SLP els recorda un centre comercial d’El Corte Inglés. L’associació de veïns ha trobat la forma més clara de dir que els sembla horrorós i al·leguen que el nou edifici no respectarà la bellesa artística de la Seu ni estarà integrada a l’entorn històric.
Tota intervenció arquitectònica és arriscada i introduir un element precisament en aquest punt carregat d’història ho fa encara més arriscat. A la ment de molts segurament hi ha la por que es repeteixi un nyap com el de la plaça de la Reforma, que en lloc de fer més propera la Seu i estendre el dinamisme de la ciutat fins al riu va aixecar murs i va aïllar encara més el temple. La Via de Sant Ignasi, però, necessita una sacsejada en el seu primer tram, una intervenció que ajudi a convertir-la en una avantsala atractiva per al nou Museu del Barroc de Catalunya i la Fàbrica Nova. Amb els antecedents acumulats, però, és normal que molts manresans i manresanes tinguin la mosca darrere l’orella.
