Quiosc

Regió7

Xavier Gual

PEDRA SECA

Xavier Gual

Empresari

Que tremoli la Vall de Boí

El Berguedà disposarà d’un centre per a l’estudi i la difusió de l’art romànic de la comarca. Aquesta vegada sí. Després de multitud d’anuncis, precedents lamentables i iniciatives vàcues (sense cap resultat tangible tret de la despesa inicial) com museïtzar les colònies, arriba un projecte cultural potent i profund al post Pirineu. De tot l’anunciat, del que ara explicaré algun detall, l’únic que em sobra és la cua: «comarca». Aquesta expressió geogràfica l’ubico des de fa temps al sac de les denominacions limitadores i capadores de progressos majors. Allà també hi tinc «territori», nomenclàtor bonic fa trenta anys però superat i passat de moda de tant fer-lo servir de forma mesella.

Fa temps que irradia des de l’alt Berguedà la proposta cultural i cívica del monestir de Sant Llorenç, abans «prop Bagà» i des de fa temps «sobre Guardiola». Va ressorgir de les seves runes amb una important despesa pública per tornar a ser (o semblar) el que havia estat: una catedral romànica d’influència europea, lloc de pas obligat i aturada en els seus anys d’esplendor, vinculats fins i tot amb l’abadia de Cluny. En els darrers anys hi passen coses interessants per l’enginy dels seus promotors, amb poc pressupost i una afluència incomprensiblement per sota de les expectatives als concerts, els recitals i les exposicions.

La presidenta (de la Diputació) Marín, el bisbe Conesa i l’alcalde Lara han anunciat la voluntat de donar-li el màxim valor a la recerca de ressò. Les pintures romàniques originals d’aquells indrets, totes magnífiques, fa anys que no hi són. El mateix que va succeir a Taüll i rodalia. Foren arrencades i portades a museus. Els frescos més imponents (Pedret i Sant Vicenç de Rus) són al de Solsona. Frontals d’altar i verges vàries de fusta policromada i pollada són al de Vic. Llevat d’un treball impressionant d’una absidiola que és al MNAC barceloní. Però queden als llocs originals les reproduccions que ara ja es poden tornar a veure in situ després de mesos de tancament per les traves burocràtiques tan pròpies del temps que ens ha tocat viure. La Diputació hi posarà 1,4 milions d’euros, el bisbat (el propietari) només deixarà fer i l’Ajuntament donarà el suport proper. Aquell indret encara desconegut per a molts serà una visita obligada per als amants del romànic. I del preromànic.

Si escolten, si donen màniga ampla als de Civitas Cultura, si es crea un vincle entre els dos museus veïns (Solsona i Vic) amb la mateixa temàtica i se sap vendre, la resultant podria una competència remarcable de Boí. Més propera a les grans concentracions de població de Catalunya i amb una pila de sinergies a desenvolupar. Soc un il·lús en moltes coses. En una d’elles, penso que els amants de l’art, de les pedres velles esculpides i de la pintura antiga no poden ser ni piròmans ni trinxeraires de l’espai natural. Si tot fos cert, poder atraure forasters d’aquesta mena seria quimèric. M’he engrescat tant que he somiat que l’Orant de Pedret havia inspirat l’Home de Vitruvi a Leonardo.

Compartir l'article

stats