Regió7

Regió7

gemma camps

Gemma Camps

Redactora

La diferència entre ser interessant i fer-se’l

Manresa ha acollit fins ahir un esdeveniment que cada vegada resulta més inèdit, si ens basem en la regla de tres del que ven i del que no ven. Uns senyors i senyores més o menys experts en diferents matèries es van asseure a l’entorn d’una hora en una taula i van parlar –en els actes amb un sol ponent– i debatre –en els de més d’un– a partir dels seus coneixements. Davant seu, una audiència més aviat reduïda i d’una edat mitjana clarament elevada es va repartir per unes còmodes butaques i no va tenir cap altra feina que escoltar. I fins aquí. És el que ha ofert durant tres jornades la Universitat Catalana d’Estiu en la seva 4a edició a Manresa, deixant de banda els actes paral·lels més lúdics del final del dia. Tot i que hi va haver qui no es va poder estar de treure el mòbil i de fer unes quantes fotos, en els actes que va poder seguir qui escriu aquestes paraules el que hi va haver va ser silenci, atenció i la sensació que si allò s’hagués allargat una hora més en cada cas –com en la ponència del geògraf Jesús Burgueño sobre l’evolució de la distribució territorial de Catalunya i en el col·loqui, més que debat, sobre com informar sobre la guerra d’Ucraïna–, ningú no s’hauria mogut del seu lloc ni queixat, perquè, poder escoltar persones que saben de què parlen en un món on cada vegada hi ha més gent que parla sense tenir la més mínima idea del que diu, és d’agrair.

La capacitat de les xarxes socials per convertir tothom en emissor, sens dubte que ha estat una gran fita, en el sentit que ha democratitzat moltes coses i ha obert portes a les quals només tenien accés uns quants. Cert. Per altra banda, però, ha fet creure a la gran majoria que tot s’hi val. Cal produir, cal penjar fotos, cal fer tiktoks, cal moure’s, cal dir. Cal fer, fer, fer. Sobretot, fer. Encara que sigui una cosa sense cap mínim interès. Embalum. Pur i dur. Aquesta setmana a les xarxes un vídeo de la Rosalía amb el seu xicot fent un pícnic a la nova propietat de la parella a Manresa, al mas Morera, ha arribat a tenir prop de 3 milions de visualitzacions. Al breu clip de vint segons, cent per cent postureig, la parella no canta, no diu res. Només ensenya de passada que són a la Morera i que els agrada combinar les llaminadures amb un bon pa amb tomàquet amb embotit. Un cop vist, personalment, no se’m va acudir cap altre comentari que «I?». Després d’escoltar les intervencions de l’UCE, vaig sortir de l’aula magna de l’institut Lluís de Peguera amb una sola pregunta: «Com és que no hi ha més gent interessada en actes com aquest?». Definitivament, m’he fet gran.

Compartir l'article

stats