Vivim dies difícils per la solidaritat i els valors humans, el conflicte armat a Ucraïna ens està sacsejant i les matances de Melilla ens esquitxen escandalosament properes, els índexs de pobresa són alarmants als nostres carrers, mentre el món passa de globalitzat a enfrontat amb grans blocs, els governs progressistes aposten descaradament per l’augment de la despesa militar en detriment de la despesa social, i la població perd progressivament la confiança en les seves institucions.
Però passa sovint que els grans titulars escandalosos ens impedeixen veure les petites notícies que genera el nostre entorn més proper, aquelles que sorgeixen de les iniciatives honestes i sensibles amb la realitat que ens fa reflexionar, les que són importants per no perdre l’esperança en els nostres valors i la nostra gent. Aquesta setmana la UVic-Universitat Central de Catalunya ha atorgat el títol de Doctor Honoris Causa a l’activista social, defensor dels drets humans i fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps. En el moment de lliurar-li la medalla de doctor, el rector Josep Eladi Baños reconeixia la causa més noble que hi ha per merèixer aquesta distinció: la de la dedicació responsable a salvar vides humanes; però anava més enllà, superava la retòrica de les paraules, es posicionava i ens mostrava una Universitat que se sent interpel·lada per la injustícia, deixant clar el compromís de la institució en la millora d’una societat massa inhumana amb les persones, i en la defensa dels valors que ens han de salvar de tanta indignitat.
Aquesta propera setmana, al Campus de Manresa es lliuraran els diplomes d’una nova promoció de l’UniversiMés; una iniciativa de la FUB i la Fundació Ampans, inèdita a l’Estat espanyol, que des del 2016 i amb vocació transformadora proporciona una experiència vital i formativa a persones amb discapacitat intel·lectual que han entrat a formar part de la comunitat universitària; un programa que suposa no només un incentiu per al col·lectiu destinatari, sinó un enriquiment de tota la comunitat educativa que posa tots els recursos de gestió, formació i reflexió, per assolir una universitat inclusiva que aporta coneixement a la discapacitat i alhora rep coneixement de la realitat d’aquestes persones que demanen uns valors integradors, tan necessaris com essencials, per l’equilibri d’oportunitats en la comunitat.
No està tot perdut, com ha succeït tantes vegades al llarg de la història, la Universitat es converteix en l’àgora de la diversitat, la integració, la defensa dels valors de la justícia i els drets humans. Lamentablement, no és una actitud generalitzada, però sí que en aquests temps d’incertesa és un orgull que la UVic-UCC, la nostra, sigui un exemple d’humanitat i dignitat.
