Regió7

Regió7

toni mata

Amb el Barça no s’hi juga

De la dimensió del disbarat comès per Josep Maria Bartomeu com a president del Barça en tenim una bona mostra en el llibre De la gloria al infierno. ¿Qué ocurrió entre el adiós de Neymar y el adiós de Messi?, dels periodistes Adrià Soldevila, Sergi Escudero i Sique Rodríguez. Tot i que no es pot menystenir la incidència nefasta de la covid en l’estat de ruïna en què ha quedat el club, el relat que fan els tres reporters mostra un mandatari poruc i covard que de mica en mica va anar inflant els salaris de les estrelles, que, recordem-ho, renovaven i cobraven cada temporada més tot i que les Champions viatjaven cap al Bernabéu. Del desastre no se’n salva ni Leo Messi, que, idolatrat per la immensa majoria de l’afició blaugrana, va anar augmentant el seu salari fins a límits insostenibles: tornem-ho a recordar, les Champions, mentrestant, les guanyava Cristiano Ronaldo.

Hi ha un episodi especialment irritant, que no per anecdòtic és menys significatiu, del que va passar al club durant cinc anys: un dia, la plana major de Rakuten va haver d’esperar una hora per començar un acte promocional, al Japó, perquè els futbolistes estaven acabant de jugar una partida d’un joc de taula. Fins aquest punt va arribar la insultant impunitat d’un grapat de jugadors que es van creure els reis del món perquè una directiva indigna els ho va permetre. La millor lliçó que podria extreure el club de tot el que ha passat en els darrers anys és que no hi ha cap jugador, cap, que estigui per sobre de l’escut. I a qui no li sembli bé, bon vent i barca nova. Ja n’hi ha prou de figuretes i de representants que es creuen imprescindibles.

Compartir l'article

stats