La quarta edició de la Universitat Catalunya d’Estiu (UCE) a Manresa ha deixat reflexions molt interessants sobre el paper de les ciutats mitjanes a Catalunya. I se n’ha posat a la taula la rellevància en un país amb una capital molt absorbent tant en demografia com en serveis. El rol de ciutats com Manresa no està ben ponderat en l’estructura global de país. Durant les jornades de la UCE s’ha constatat l’infrafinançament de les ciutats mitjanes, una mancança dolorosa atès el paper aglutinador d’aquestes poblacions. En la darrera jornada, l’alcalde de Manresa i les alcaldesses de Vic i de Tortosa van reivindicar una redistribució dels recursos d’acord amb la funció d’aquestes ciutats per a grans àrees del país. Més sagnant, encara, és el cas de les infraestructures, que en molts casos (Manresa n’és un exemple obvi) no estan a l’alçada de les necessitats de territoris que haurien d’irradiar les seves capacitats més enllà dels seus termes municipals i comarcals. La Generalitat hauria d’escoltar aquestes ciutats. La salut del conjunt del país depèn del funcionament òptim dels seus òrgans.
