Quiosc

Regió7

enric badia

No és qüestió de temps, és que hi hagi solucions

Hem fet una llei nova per protegir el català a l’escola catalana. Perdoneu l’absurditat de l’afirmació, però faig la repetició per deixar clar que no hi ha cap llei per a la protecció del castellà, per exemple, més enllà de les generalitats que figurin a la Constitució Espanyola. No li cal a qui està en una posició de superioritat sobre la resta de llengües que es parlen a l’Estat. ( i sobre més qüestions que no són la llengua a l’escola). D’aquesta nova llei que el govern de la Generalitat catalana s’ha hagut d’inventar a corre cuita per salvar l’embranzida judicial contra el català, n’ha sorgit una primera victòria. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on governen uns magistrats de mentalitat i obediència espanyola, no veuen clar que la llei que proposa el govern i que va aprovar el Parlament de Catalunya (que hauria de ser un òrgan molt més legítim i d’autoritat única que no pas una institució vigilada) no s’hagi de sotmetre a interpretacions que argumentin la seva aplicació inadequada, inapropiada, inoportuna, in... Per tant, cal que els senyors i senyores togats del Tribunal Constitucional puguin esmenar la situació. Perquè ells creuen que cal fer esmena, eh. I Catalunya què hi guanya, on és la victòria? Diuen que en el temps.

Podríem analitzar el temps i veure quin espai hi ha entre l’acció judicial de dilluns i la resposta del Tribunal Constitucional, per exemple. Podríem discutir sobre l’agilitat o la lentitud de processos judicials, i perquè uns van tan de pressa, per a segons qui, i uns altres van tan lents, per a uns altres segons qui. Per tant és que sigui una setmana, un mes o un any. No es tracta de saber quan temps hi ha de marge si el que ha de fer el Tribunal Constitucional és tombar el que la Cambra Catalana ha validat amb una majoria més que suficient. Del que es tracta, però, no és simplement de tenir una resposta en un temps determinat, sinó de poder incidir en el resultat d’aquesta resposta. El català i l’escola del país no necessiten un estiu tranquil, que també, sinó un temps de solucions.

I perquè això arribi s’haurien de produir dos grans canvis, que no veig que ningú es plantegi. El primer és que qui veu Catalunya, el govern de la Generalitat, el Parlament i qualsevulla de les institucions com un enemic, les pogués veure, com a mínim, com un aliat. I la segona és que, partint de la primera premissa, els polítics s’asseguessin a una taula amb possibilitats de pactar el que calgui pactar, que no deu ser poc si és que algú té interès en tancar el conflicte que tenim obert. Però no passarà.

Compartir l'article

stats