Només s’entén perquè el llegat històric té molt de pes, però que a la majoria d’horts el sistema de reg sigui per inundació, o a manta, sembla impropi d’aquesta època. Afortunadament, al nostre país, s’està imposant una nova cultura de l’aigua que afavoreix l’ús racional d’aquest bé bàsic tan escàs a aquestes comarques interiors. Tenim poca aigua i la tecnologia permet que, amb un cost baix, als nostres extensos terrenys d’horta s’implementi el sistema gota a gota, el mateix que a la dècada del seixanta del segle passat es va començar a popularitzar a Israel, un país exemplar en l’aprofitament de l’aigua. Aquí, mentre veiem campanyes publicitàries institucionals per estalviar l’aigua en qualsevol dels hàbits domèstics, constatem que a la molts dels nostres horts s’inunden perquè s’ha fet així des de fa segles. Hi ha inèrcies que cal canviar-les.
Amb el pas dels anys s’ha aconseguit que rius, com el Llobregat o el Cardener, no quedin secs en determinats trams perquè les centrals hidroelèctriques i tothom ha de respectar un cabal mínim que assegura la pervivència d’un ecosistema propi dels cursos fluvials. A la nostra horta, altament productiva i preuada, hi ha pagesos de quilòmetre zero que han assumit aquesta cultura d’un bon ús de l’aigua i que la seva producció la podem trobar a mercats de Manresa o comarca o en distribució, en forma de cistelles, a domicili. Arreu, però, encara es llença molta aigua sense cap necessitat.
Queda camí per recórrer, des de tots els espais de regadiu vinculats amb la Sèquia de Manresa, com els d’altres zones, ubicades als marges dels nostres rius i rieres. Estem immersos en una època que a diari es parlar de les smart cities –ciutats intel·ligents–, però poc de l’agricultura o dels horts intel·ligents. La Generalitat, ajuntaments, comunitats de regants i els propis hortolans han de fer un pas endavant i promoure que, passat un temps prudencial per fer la transició, el reg per inundació o a manta passi a formar part de la història.
Estem fent passes endavant en l’ús d’energies renovables perquè som conscients que vivim en una època de canvi climàtic i que el recursos són mínims. Si institucions, empreses i particulars són sensibles a canviar alguns hàbits, també cal fer-ho amb l’aigua, el bé més indispensable que tenim. En relació amb qualsevol altre bé bàsic, l’aigua, encara és econòmica, la tractada –de boca– i, encara més, la que es fa servir per al reg, en el cas de Manresa i rodalia molt vinculada a la històrica Séquia, la que al segle XIV va treure la ciutat de la misèria. Fer-ne un ús racional és feina de tothom però cal que una nova cultura s’estengui per aquestes comarques i per aquest país que, fins i tot un conseller allunyat de la fe, va recórrer a la Moreneta perquè plogués i l’aigua tornés a córrer pel territori.
Tothom que té responsabilitats sobre l’aigua hauria de fer front a aquesta realitat ben poc racional l’any 2022. Cal obrir aquest meló encara que no vingui de gust. Toca que també, aquí i ara, es generalitzin els smart horts. No és bo que encara es consideri que els que inunden d’aigua els horts siguin els que ho fan bé i que els del gota a gota siguin titllats de rars, gairebé extraterrestres.
