S’ha posat en marxa un moviment de suport a Laura Borràs pels seus problemes amb la justícia i amb el reglament del Parlament, en virtut del qual hauria de deixar el càrrec si va a judici acusada de fragmentar contractes per adjudicar-los a un amic. El primer a signar el manifest ha estat Quim Torra, i l’han seguit destacats juntistes com Elsa Artadi, Josep Rius, Jordi Turull o Jaume Giró. Turull, secretari general de Junts, ha demanat «no fer el joc a una cúpula judicial i a un Estat que ho han fet tot i més per reprimir l’independentisme, i que pretenen que la política a Catalunya la determinin les togues i no les urnes». El problema radica doncs en l’espanyolitat de la justícia que ha instruït el sumari i pretén asseure Borràs al banc dels acusats. Que la justícia era espanyola ja ho sabien quan van elaborar el Reglament del Parlament, i van posar-hi l’article que preveu la suspensió immediata de drets i deures de tot diputat al que s’obri judici per corrupció. Sabien que estaven parlant de tribunals espanyols perquè són els que fan judicis penals a Catalunya. No hi ha una justícia catalana; hi ha una justícia espanyola a Catalunya. No hi ha una justícia autonòmica, hi ha tribunals territorials d’una única justícia estatal. Si es parteix de la base que aquest poder de l’Estat comparteix amb els altres la fixació persecutòria contra l’independentisme, tota la part del reglament que preveu suspendre els diputats processats s’ha d’esborrar de manera immediata, ja que tot procés d’acusació passa a ser sospitós d’intencionalitat política. I si s’esborra ho ha de ser per a tota mena de delictes, ja que la imputació estaria sempre viciada d’origen quan l’encausat fos independentista, però no estaria bé aplicar regles diferents a la resta de parlamentaris. D’acord amb aquesta reflexió, fins i tot després d’una sentència condemnatòria per homicidi, segrest o narcotràfic tocaria mantenir els drets i deures del diputat, perquè seria una condemna espanyola. Bufa.
