El procés ens havia repetit fins a cansar-nos que les decisions del Parlament eren el bé suprem, que no podia ser contradit per ningú. Representava la sobirania del poble de Catalunya i com a tal havia de ser respectat. Ni jutges, ni tribunals podien contradir el que allí s’aprovés, que no estava supeditat a cap altre estament.
Deixant de banda el disbarat del concepte, que ara no ve al cas, resulta que la seva presidenta no pensa complir el seu reglament. Situem-nos, la presidenta del Parlament, que ha repetit fins a avorrir que el Parlament és sagrat, ha decidit no complir les seves pròpies normes perquè aquestes diuen que ha de renunciar a l’escó perquè se li obrirà un judici oral.
I ara què? Que això del procés va ser una enganyifa, és quelcom que cada dia que passa queda més acreditat, ateses les declaracions dels mateixos protagonistes. Centenars de milers de persones de bona fe van ser enganyades fins a cotes mai vistes. Alguns, un xic ingenus, crèiem que hauria servit d’antídot per un llarg temps, però no, la presidenta del Parlament ha decidit desmentir-nos i ens torna a enganyar.
Segons el personatge, no ha fet res punible i és jutjada perquè és independentista. Si no fos qui és no seria portada a judici. Doncs miri, no. En aquest país han estat inhabilitats polítics de tots colors polítics, per coses molt més menudes. En aquests moments hi ha complint presó, compte, presó, un antic alcalde per treure dues multes als seus parents i perquè va pressionar un altre alcalde perquè fes guanyar un concurs per un lloc de treball, de lliure disposició, a una persona concreta. Vostè serà jutjada per adjudicar contractes a un amic seu per valor de més de 330.000 euros. Per fer-ho no ho va tenir fàcil, els procediments administratius són complexos, i va haver de fer, fins a divuit expedients falsos.
És cert que va estar de mala sort, una cosa com aquesta és difícil de demostrar, però com que el seu amic ha resultat ser una bona peça, mentre el seguien els Mossos d’Esquadra, amb manament judicial, per tràfic de drogues, van aparèixer les seves converses on li explicava amb pèls i senyals com ho havien de fer per no complir la legislació. En aquell moment aquesta senyora no era ningú. Ningú no, la presidenta de l’Institut de Lletres Catalanes. Ha estat ella i la seva organització que, sabent el que tenia pendent, l’ha anat promocionant de càrrec en càrrec, per retardar tot el possible el judici, fins avui, que és presidenta de la segona institució del país i presidenta del seu partit. Ara és important no oblidar que ha estat ella qui va intentar canviar el reglament del Parlament. No és la justícia, ni són les altres organitzacions polítiques qui posen a la institució en problemes, és ella i la seva organització que volen forçar el mateix Parlament que sigui qui la desposseeixi de la Presidència.
El que comença malament no pot acabar bé, el procés desacreditant-se a si mateix, volent-nos fer passar un cas de corrupció per un cas de persecució política. Ja s’ho faran.
