Boris Johnson acusa els parlamentaris conservadors d’actuar amb «instint de ramat» en forçar la seva renúncia malgrat que les enquestes es podien remuntar i l’oposició laborista no té mitja bufa. Mariano Rajoy considera «profundament injust el que va passar amb el PP» en el cas de corrupció conegut com Gürtel. Alguns potser recordaran el pollet Calimero pronunciant la seva frase «és una injustícia» a la pantalla del televisor. L’animaló, negre i amb el cap cobert per mitja closca d’ou blanc, considerava que el món no era just; si més no, amb ell en particular. Aquesta mena de sentiment el tenen moltes persones alguna vegada, i el psicoanalista francès Saverio Tomasella el va descriure com «la síndrome Calimero» en el llibre del mateix títol publicat el 2018. Boris Johnson mostra senyals d’un episodi de la síndrome quan es queixa: «He intentat persuadir els meus companys que seria excèntric canviar de govern quan estem donant tant i quan tenim un mandat tan extens i estem només uns quants punts enrere a les enquestes». També Mariano Rajoy: «Hi va haver gent del PP que va fer el que no hauria d’haver fet, però el tracte que es va donar al partit va ser exagerat». Tots dos creuen haver estat víctimes de sengles conspiracions; l’expresident espanyol, el 2018, a mans de l’aliança multicolor que va donar pas a Pedro Sánchez i el que la dreta va titllar de «majoria Frankenstein», i el premier britànic, apunyalat des de les seves pròpies files, perquè fou al parlament de Westminster on va ser dit que la principal amenaça per a un primer ministre no seu als bancs del seu davant (els de l’oposició) sinó als de la seva esquena (els del propi partit). I en el cas de Boris Johnson és ben cert: l’han precipitat a l’abisme perquè la divulgació dels seus excessos de pinxo de classe alta amenaçaven de provocar un Titanic tory. «Quan el ramat es mou, es mou», ha dit, i sens dubte li ha passat pel damunt, però després que ell el posés en marxa.
