Quiosc

Regió7

susana paz

Manresa coneguda: trepitjant la merda de colom

Com molts de vostès, jo també em vaig alegrar dimecres que la pluja fes acte de presència a Manresa. Per diverses raons: una, que la temperatura va baixar uns graus i dues, que vam estalviar aigua: la de regar les pobres i cremades plantes i la de les dutxes indiscriminades a qualsevol hora del dia per apaivagar aquesta sufocant calor. Però hi ha una tercera raó que estic convençuda que comparteixo amb uns quants més dels meus convilatans: la merda de colom que colonitza el meu carrer i el meu balcó també es va estovar i, a més (i ara aviso que el que escric a continuació no és apte per a animalistes fervents i estómacs sensibles) els excrements van regalimar per les canonades externes fins arribar al paviment. Un fàstic, sí. Tenint en compte que no sembla que hi hagi gaire previsió de pluja per als propers dies, suposo que hauré de tornar a preparar l’escombra i la galleda per barallar-me amb la colomassa d’aquestes rates voladores perquè si he d’esperar que el servei de neteja de l’ajuntament la rasqui i enfoqui bé la mànega on toca, aviat farà un any. O dos, o cinc.

Com fem amb els nens petits (i no tan petits), que els repetim cinquanta vegades que no deixin la motxilla tirada al sofà o que recullin les sabates de sota la taula i les portin a la seva habitació amb la intenció que la reiteració serveixi d’alguna cosa, he decidit que cada quatre anys escriuré una opinió incendiària (l’anterior és del 2018) i que, un cop al mes, entraré una instància a l’Ajuntament de Manresa perquè, més d’hora que tard, decideixin prendre alguna mesura que sigui efectiva per controlar aquesta plaga sorollosa portadora d’insalubritat... ep! amb permís de les entitats animalistes i la comissió per a la defensa dels animals del Col·legi d’Advocats de Manresa. Encara que sembli impossible els vull dir que si els coloms no es caguen a casa seva això no vol dir que no caguin a casa dels altres. I potser m’animaré a proposar al consistori l’organització d’unes visites a la «Manresa coneguda», pensades amb sensibilitat colomina. Es podrien titular «com trepitjar la merda de colom quan surts del portal per anar a treballar». Penso en una mena de gimcana amb sabates i barret vell. Per llençar en cas de necessitat.

Acabo transcrivint el que diu l’Ajuntament de Manresa a la seva web sobre els coloms quan es converteixen en un martiri: «Els problemes que ocasionen en determinats llocs fa que s’hagin de dur a terme mesures de control destinades a evitar les molèsties a la ciutadania, els efectes nocius per a la salut que poden ocasionar i la degradació de l’entorn». Pregunto: Ha caducat la pàgina?

Compartir l'article

stats