Manresa té enguany una prova de foc quant al seu projecte turístic. L’atractiu de la commemoració dels 500 anys d’Ignasi de Loiola a la ciutat està donant un impuls a un projecte que va arrencar fa més d’un lustre i que té l’aspiració d’estar plenament consolidat d’aquí a dues dècades. De moment, les xifres són positives. Caldrà acabar l’any per fer-ne un balanç global.
L’Ajuntament apunta que la ciutat està actualment a la tercera de les etapes a superar per assolir l’objectiu. La fase actual és la del desenvolupament del projecte. El primer pla de màrqueting turístic es va posar en marxa el 2018, i enguany s’han de desplegar els plans de sostenibilitat d’un projecte que té dues singularitats respecte de qualsevol competència, apunten al consistori: la centralitat geogràfica i l’empremta ignasiana. Amb tot, cal temps, anys, feina de formiga en l’apuntalament d’un model que té bones bases però que té encara grans mancances. Una és sense cap mena de dubte l’oferta hotelera. Una ciutat amb 132 llits i sense cap gran establiment de referència no pot considerar-se un destí turístic a l’ús, perquè la falta de places obliga els visitants a buscar una solució lluny de la ciutat. Aquesta mancança dona una idea del moment real que viu el projecte turístic: un pla que té l’estructura definida però que encara ha d’obtenir una resposta popular a l’altura de les seves expectatives. Seguint la llei del mercat, quan la demanda sigui evident no faltaran ofertes. Manresa no ha arribat encara a aquest moment, però l’Ajuntament confia que aviat estigui en condicions de millorar la seva oferta hotelera.
El projecte turístic no és l’únic argument d’una ciutat que té altres potencials (les universitats, una tradició industrial viva, un comerç atractor del territori immediat...), però és un element que ha de contribuir a la reclamada autoestima dels seus ciutadans. El desplegament de les possibilitats de Manresa, també turístiques, ha d’impulsar la imatge de la ciutat tant de portes enfora com de portes endins. Però per assolir la plena identificació dels seus objectius estratègics amb el conjunt de la ciutadania cal, d’una banda, afavorir una lectura real del moment que viu la ciutat, i de l’altra combatre els seus dèficits: hotelers, en el cas del turisme, o urbanístics quant a determinats punts del centre històric, en un estat, avui, que no conviden a fer-ne un pòster comercial. Hi ha arguments per l’optimisme, però encara queda molta feina. I la competència és duríssima.
