Moià preveu disposar a final d’any del pàrquing soterrat que fa una dècada va quedar encallat sota la plaça del CAP. Notícia excel·lent. Aquest era un dels màxims exponents d’una època de vaques grasses (la primera dècada d’aquest segle) en què no només a Moià, sinó a molts altres municipis, les administracions van fer en mesures desproporcionades allò d’estirar més el braç que la màniga. Bàsicament, planificar (?) equipaments com si disposessin d’un crèdit il·limitat, sense calcular quins rendiments reals podien oferir i quins costos arrossegaven al seu darrere. N’hi ha que, al contrari que el pàrquing de Moià, encara avui estan encallats. La pròpia (mala) experiència ha fet que en aquests moments estiguem en un escenari molt diferent, de molt més control, de vegades fins i tot excessiu. Però, com que la memòria és fugissera, seria bo que espais com aquest quedessin també com a memorial d’una època que no es pot repetir. No és qüestió simplement de contenció, perquè els municipis han de projectar per prosperar, sinó de rigor.
