A la ràdio té un cert protagonisme un cos a cos des de la distància entre el periodista de la Sexta, Antonio García Ferrerras, i qui va ser líder de Podemos, Pablo Iglesias. La utilització de la mentida per desgastar les esquerres o l’independentisme i l’excomissari Villarejo formen part del guió. I irromp en una trucada telefònica Susana Monje, que va ser extresorera i exvicepresidenta econòmica del Barça, que explica com la Policia Nacional, homes a les ordres de Villarejo, li van plantejar un xantatge el 2014, i com, en no accedir-hi, la vida econòmica li ha empitjorat notablement fins a haver de presentar concurs de creditors de la seva empresa, Assignia, amb més de 10.000 treballadors i 500 milions de facturació anual. «Volien que corroborés mentides», en relació a l’expresident Jordi Pujol i la seva família, assegurava, ahir al món a RAC1, amb el periodista Jordi Basté. Durant temps El Confidencial i OK Diario publicaven notícies «falses» sobre ella i la seva empresa. En el procés, el seu pare va emmalaltir, ella va deixar el Barça sense fer massa soroll, i es va haver de dedicar en cos i ànima a reflotar l’economia familiar. Ella, que no coneixia els Pujol. Però era Barça i Barça és Catalunya. Un Villarejo, tres diaris addictes, periodistes a sou, i uns polítics sense escrúpols ho són tot en un país democràticament dèbil. Em frego els ulls.
