Quiosc

Regió7

Carta de los lectores

Miquel González Quintana

Cartes dels lectors

Una mica de dignitat

Imaginin-se que troben una feina on els asseguren 3.000 euros mensuals, però, en acabar el primer mes, reben només 1.200, el 40% del promès.

És probable que anessin a parlar amb l’empresari per demanar-li explicacions. Aquest podria argumentar que es tracta d’un problema puntual, que esperava el pagament d’un proveïdor que no li ha arribat, però que no es preocupin.

Vostès tornarien a la feina en espera que, a la nòmina següent, els paguessin també els endarreriments del mes anterior, que els tenen ben guanyats, és a dir 4.800 euros, però els tornen a pagar només 1.200.

Com se sentirien si, en reclamar els seus diners, els contestessin que els endarreriments estan perduts perquè l’empresa mai els paga? No tindrien la sensació que els estan prenent el pèl? Continuarien treballant en aquesta empresa?

Doncs això mateix és el que passa a Catalunya amb les inversions de l’Estat. Cada any s’anuncien a bombo i plateret una pluja de milions, que només serveix de carnassa als demagogs i perquè la cridòria de règim esvalotin el personal.

Perquè la realitat és que, a l’hora d’executar aquestes inversions, ens quedem cada any, més o menys, en aquest 40% que tant els molestaria si es tractés del seu sou. A més, el que no s’executa es perd, sense dret a recuperar-lo.

I després s’estranyen que vulguem independitzar-nos, però ¿qui pot voler quedar-se en un Estat tan cínic, trampós i poc seriós que no compleix ni els compromisos que ell mateix ha adquirit?

L’independentisme català no té res a veure amb un nacionalisme excloent, sinó amb tenir la dignitat de voler ser tractat com a veritables ciutadans, no com a serfs menors d’edat.

Compartir l'article

stats