Les comunicacions marquen el futur de territoris i economies. La indústria tèxtil i la de la mineria no hauria tingut el desenvolupament que ha tingut a la vora d’un riu com el Llobregat si no hi hagués hagut un tren per fer el transport. I la Catalunya central hauria tingut més prosperitat si s’haguessin pres decisions determinants quan calia per al futur de les comunicacions per carretera amb Barcelona. De decisions ja se’n van prendre ja, però no les que més convenien a la Catalunya central. Tants anys parlant de reequilibri territorial, i, quan va ser l’hora,el Govern de la Generalitat va tenir en compte altres equilibris que no passaven per beneficiar la Catalunya central. Les carreteres cap a Barcelona són un entrebanc per a la comarca. L’autopista és una via excessivament cara i la C-55 ha quedat amb característiques de via local.
El debat sobre les carreteres, però, està més que fet. Manresa, com a centre de la Catalunya central, necessita una via ràpida, gratuïta i com a mínim de doble carril fins a Barcelona. La solució més raonable seria alliberar el peatge de la C-16 i acabar la connexió entre Terrassa i Abrera per tal que el trànsit pogués triar qui és el seu eix de preferència per entrar a Barcelona, Diagonal, Trinitat o Túnel de Vallvidrera. L’altra solució és fer un desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera, però aquest alternativa topa amb els problemes que generaria a escala mediambiental o amb el cost que tindria haver de passar per determinades zones amb un túnel. Fer el desdoblament entre Sant Vicenç o Castellgalí i Manresa és una millora a mitges. Ara ja no calen més debats ni raonaments, ara ja només calen decisions.
El futur del tren es troba en una situació similar, perquè l’interès econòmic porta a potenciar les línies més properes a Barcelona i fer que els que estem vivint en una tercera o quarta corona de la capital se’ns perjudiqui de manera notable. S’ha potenciat tant la mobilitat a la zona de Barcelona per la línia de Renfe que ara no hi ha lloc de pas per als trens de Manresa i sembla que no hi pugui haver una solució per tenir trens directes o semidirectes des de la capital del Bages. N’hi ha una: que es cedeixi espai perquè passi el tren de Manresa al coll d’ampolla del túnel de Montcada. Perquè això és reequilibri i facilitar la mobilitat. En canvi, la idea és fer una línia en forma de corona de Barcelona i crear un gran nexe a Martorell o Castellbisbal. I fer un trasllat? Algú amb seny i dignitat territorial ha de dir prou al constant menyspreu vers la Catalunya central. Tenir una estació a Manresa a 100 metres de l’actual no ho resol. Fer un transbordament a Martorell com estudia Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, complica. La prioritat és la rapidesa.
