De qui són els pits? De qui els aguanta, tragina, en té cura i els vesteix tan bé com sap sense que unes anelles torturadores no la martiritzin.
Per tant, la propietària, que en paga tots els impostos, en pot fer el que vulgui. Després, et poden titllar, fins i tot, del que no ets. Però ni la censura ni els prejudicis són bons.
Ella no es va presentar al programa Els Matins de TV3, amb tiretes arran de mugró ni ensenyant el melic; sinó amb americana i un top indiscret, no pas immoral.
I durant el programa, realització va aprofitar una pausa de pocs segons per treure-li l’americana, clavar-li unes agulles a les costures del top per apujar-lo i tapar-li la canalera.
Segur que ella va acceptar-ho o, potser no va tenir ni temps de reaccionar. En vint segons, jo quasi ni puc treure la llengua de la boca per queixar-me. I en directe, mentre estàs pensant què has de dir...
Perquè aquesta és una altra: què ens importa més, com va vestida o el què diu? Estaven entrevistant-la arran de la polèmica dels jocs olímpics d’hivern.
I ara, la censura del programa ha aconseguit que és parli més del seu escot que de la notícia que, com a portaveu del govern, estava explicant. Quina pena de ments obtuses.
Que tampoc ha servit de res perquè la candidatura ha estat rebutjada perquè... Catalunya una vegada més? Jo, de l’Ebre enllà (i també he de reconèixer que pels voltants de les muntanyes de Montserrat tampoc), no em crec gaire res. Han utilitzat Lambán per impedir un èxit català?
Bé, ens fem un tip de criticar polítics ―–i amb raó, però no tots ni de la mateixa manera–, però necessitem persones que passin al davant, que coneguin a fons allò que toquen i estiguin disposats a viure sense caps de setmana i amb el mòbil sempre connectat. D’aquests, n’hi ha pocs, però n’hi ha.
I Patrícia Plaja, amb el càrrec que ostenta i periodista de professió, segur que ha treballat moltes, moltes hores. Tantes i tan bé que li han concedit ja dos premis: el premi Blanquerna a la millor comunicadora de l’any i La Mosca Grossa del Col·legi de Periodistes de Barcelona per la seva tasca com a cap de comunicació del Mossos durant els atemptats del 17A.
Durant tretze anys va estar al capdavant com a màxima responsable de comunicació de Mossos d’Esquadra. Això ho sap poca gent. Ara és la dona de l’escot i també la que va ser cessada del seu càrrec per una piulada crítica contra la sentència de la Manada que posava en dubte la qualitat del Poder Judicial. La majoria de gent li donaríem la raó a ella.
La realització del programa de TV3 és va justificar dient que li havien posat les agulles perquè els havia semblat que estava incòmoda. Però no van consultar-li. I dies més tard, ella deia que no estava incòmoda (ja no s’ho hauria posat), i que l’actuació no havia estat gens encertada. També tenia tota la raó.
I és que resulta imperiós erradicar la pressió estètica. No pas normalitzar-la amb actuacions tan perjudicials com aquesta. Perquè llavors, TV3 no és la meva.
