No és la primera vegada que aprofito aquesta tribuna per fer-hi referència, però tan de bo fos l’última per eliminació de la cosa en qüestió. Ho dubto, però. Parlo d’un fenomen lingüístic molt de moda que consisteix en el fet que, de manera sobtada, apareixen un seguit de paraules que sembla obligat introduir-les en qualsevol discurs, presentació formal o informe perquè aquest adopti un to distintiu i/o de credibilitat. El més curiós i absurd és que són termes, el significat dels quals (si és que en tenen) sovint queda fora de context. La qüestió és posar-les-hi com sigui, amb calçador, si es vol que el missatge sembli culte i treballat. Entrarien en el top d’aquest grup de mots -que en alguna altra ocasió ja he qualificat amb el doble adjectiu d’absurdoprescindibles- sinergia, empoderar o empoderament, full de ruta i visualitzar. Vostès mateixos, faci’n el seu recompte i la seva llista particular.
El darrer cas que m’ha cridat l’atenció i que m’ha obligat a tornar a utilitzar aquest espai per fer referència a aquesta epidèmia lingüística és un pla d’acció de quatre anys que ha presentat el Departament de Salut de la Generalitat. En el document que el recull i el desglossa hi ha un capítol dedicat (literalment) a les «Palanques de canvi transversals». Un nou exemple de l’aborregament lingüístic portat a la màxima expressió. Ara que, fa setmanes, des de can Barça ens martellegen explicant que estan removent cel i terra per activar unes anhelades palanques (econòmiques, en diuen) que els han d’ajudar a fer sortir el club del forat on ha caigut, sembla que al Departament de Salut se’ls ha encomanat aquest virus de la palanquitis.
El pla en qüestió, com no podia ser d’altra manera, és «interdisciplinar», i en el mateix document no hi falta, òbviament, el verb «implementar», que també pujaria al podi dels mots innecessaris que han esdevingut imprescindibles; i hi apareix un terme tan rocambolesc com «fita traçadora», bàsicament per fer referència a elements o factors de seguiment.
I com que tot el que es fa ara és «transversal», les palanques també. Si ens remetem a la definició del diccionari, vol dir que «va en una direcció, que travessa una direcció donada (sovint oposat a longitudinal)». No sé pas si les palanques de canvi que pregonen s’hi ajusten. A mi, més aviat, les palanques lingüístiques m’entrebanquen, i em provoquen una mena de sinergia que em fa perdre el full de ruta. Al final, encara m’hauré d’acabar empoderant.
