Regió7

Regió7

Victor Feliu

Seieu, parleu i atureu-ho!

Des de fa setmanes el drama de la guerra d’Ucraïna és notícia i tots els símptomes fan preveure que ho continuarà sent durant força temps. Les guerres no tenen vencedors perquè tothom acaba perdent. Tothom pateix les seves cruels conseqüències: morts, ferits, desplaçats, pobles i ciutats devastades... i també molt odi acumulat entre els dos bàndols en conflicte.

La majoria de guerres s’han acabat després d’asseure’s entorn d’una taula per dialogar i negociar. I malgrat que no agradi -i costi d’acceptar-ho- també fent concessions totes les parts. Aquesta és la trista i dura realitat. L’única manera d’aturar el vessament de sang i acabar amb la maleïda guerra. La guerra no s’acaba injectant milers de milions de diners per més armament. Incrementar la despesa militar només aconsegueix allargar la guerra però no acabar-la.

Les imatges i les cròniques que ens ofereixen els mitjans de comunicació són esfereïdores. El patiment humà és considerable i inacabable. El passat 4 de juliol elPeriódico ens mostrava a la portada la imatge de l’enterrament d’una nena de vuit anys i el dolor dels seus familiars plorant sobre el taüt. La crònica explica com la petita Margarita va ser víctima d’un projectil rus d’artilleria que va caure al jardí de casa seva on estava amb la seva tieta. S’explica l’angoixant viatge dels pares traslladant a la seva filla i a la cunyada fins a l’hospital per intentar salvar-les. El periodista descriu l’impacte emocional del personal sanitari al veure els cossos destrossats, la seva impotència per salvar-los, i l’angoixa per haver de donar la notícia de la filla morta als pares. La tieta si es recupera no se sap si podrà tornar a caminar. Aquesta és una notícia més entre les moltes que dia rere dia se’ns expliquen de qualsevol guerra.

Des que va iniciar-se la invasió russa el fiscal general d’Ucraïna ha comptabilitzat la mort de 324 nens i nenes i 592 que han resultat greument ferits. Molts infants ucraïnesos tenen problemes psicològics que requereixen teràpia. Quantes persones innocents més han de morir per aturar la barbàrie?

El passat 30 de juny a Madrid va celebrar-se la cimera de l’OTAN amb la presència dels caps d’Estat i de Govern dels països que en formen part. Moltes fotos i moltes rialles. Moltes condemnes amb la cruel invasió russa i moltes mostres de solidaritat amb el patiment del poble d’Ucraïna. Molta xerrameca sobre militarisme i poques paraules sobre pacifisme. I sobretot, unanimitat per incrementar la despesa militar. Amb aquesta voluntat militarista continuarà augmentant el nombre de morts, ferits, desplaçats, famílies destrossades i poblacions devastades.

El president dels Estats Units, Joe Biden, a la cimera va manifestar que la guerra no s’acabarà amb una victòria de Rússia sobre Ucraïna. Un pronòstic que també podria invertir-se. És a dir, la guerra tampoc s’acabarà amb una hipotètica victòria d’Ucraïna sobre Rússia. Amb aquestes prediccions pot intuir-se que hi haurà guerra força temps. Si us plau, seieu, parleu i atureu aquesta bogeria bèl·lica.

Compartir l'article

stats