No m’agrada gens el culte a la personalitat ni les adhesions a ulls clucs sense ni un bri d’esperit crític. Ni tampoc m’agraden els panegírics ni els perfils hagiogràfics; em provoquen –al contrari del que pretenen– més aviat rebuig. Però és obvi que qualsevol projecte necessita un lideratge clar, valent i decidit. Un referent. I la Laura Borràs ho és. La Laura és clara, valenta i decidida. Sap cap on volem anar i hi va. Es fa un tip de treballar pel nostre país i la nostra gent. I ho fa sempre amb un somriure i un entusiasme encomanadís. I servidora, que sóc una dels vuit mil signants del manifest de suport, aprofito aquestes línies per agrair-li. Perquè en aquests temps de desencís, de cansament i de desorientació, escoltar la Laura m’anima a continuar al peu del canó. Perquè me la crec. No cal ser gaire espavilat per arribar a la conclusió que no passem per un bon moment. A tots ens ha passat pel cap, en un moment o altre, de deixar-ho córrer: espionatge, presó, exili, destrucció d’imatge pública i comptes corrents falsos a Suïssa, a Andorra o on convingui. És clar que n’estem farts! Però el compromís de la Laura ens esperona a tirar endavant. Si hi ha algú que vol dissuadir-nos de fer política i creu que així, fent ús del lawfare, ho aconseguirà, que s’ho vagi traient del cap. Perquè no pensem plegar. Seguint l’exemple de la Laura, plantarem cara i anirem a totes. I és per això que més de vuit mil persones li donem suport i li demanem que no faci cap pas al costat ni cap pas enlloc. I li demanem per una qüestió de dignitat. Com també era per dignitat que el 30 de gener de 2018 s’havia d’haver celebrat el ple d’investidura del President Puigdemont. Només mantenint la posició ens en sortirem. Dissabte, en l’entrevista del FAQS, quan sentia explicar a la presidenta del Parlament tot l’embolic de l’article 25.4 no m’ho podia creure. Nosaltres mateixos posant-nos més bastons a les rodes. Com si tot plegat no fos prou complicat com per afegir més llenya al foc. Polítics fent de jutges i jutges fent de polítics. Buf!
Laura Borràs, cultura, compromís i llibertat és el títol del manifest. Compromís amb el país, amb la llengua, amb la gent. Llibertat per ser ella mateixa. I cultura. Si hi ha algun nom del món polític associat amb la cultura és, sense cap dubte, el de Laura Borràs. I a mi, m’agrada tenir una líder que reciti poesia, que llegeixi llibres i ens els comparteixi. Em mereix confiança. Perquè m’agrada pensar que algú que sap apreciar la bellesa de les paraules sabrà llegir entre la fredor i l’asèpsia de les xifres. M’agrada pensar que hi sabrà trobar persones. I volia acabar amb uns versos d’algun poema que li fessin arribar força i coratge, però m’hi he repensat. Seria sobrer. Només dir-te, presidenta Borràs, que no pleguis! Estem amb tu!
