Quiosc

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

El mai vist

Fa temps que el nostre país ha entrat en els llimbs de la història, i ho ha fet per la porta gran. Gràcies als partits independentistes, aquesta etapa de la nostra història serà estudiada en tots els països del món. No en va hi ha una barreja de psicologia, falsedats, enganys, accions incomprensibles, i la mai prou ben ponderada astúcia i valentia catalana, més verbal que física.

De tot i més podem veure en el Palau de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya en horaris de màxima audiència. En un lloc hi tenim un president que ha de fer veure que mana, encara que cadascun dels seus consellers i conselleres vagi per on els sembli. Astut i valent com el que més, ho demostra a bastament en accions tan lligades a l’hospitalitat catalana com no rebre els reis, ni les princeses a la porta, però sí que es pot asseure i menjar a la mateixa taula.

A la segona institució, el Parlament, la cosa s’escriu en majúscules. Hi tenim una presumpta delinqüent, que riu, encara que no toqui, i que ha imposat una nova via de govern de la Cambra Catalana. Mana ella. El Reglament serveix si coincideix amb ella, si no, no cal fer-lo servir. Visca la democràcia!!!

I, sota el principi d’«embolica que fa fort», decideix saltar-se les resolucions del Tribunal Constitucional (una gent que no entén de lleis i ens tenen mania) i acorda concedir el vot delegat a un dels valents fugitius, resident amb tots els luxes a Bèlgica, Lluís Puig. Però, ai las!, els treballadors de la casa poden tenir una presidenta «il·luminada» però ells no ho estan, així que no li compten el vot.

És igual, ara hem inventat una nova fórmula de recompte de vots. Els que surten per votació electrònica, i els que dona ella, perquè és la que mana. De moment és un, però ningú pot assegurar que en el futur, no n’hi hagi més. I ja està. Que ningú miri el resultat de les pantalles de l’hemicicle. No val. El que val és el resultat que dona ella.

Ara bé, com que els manats no creuen, insisteixen en no comptar els d’ella, de manera que a partir d’ara hi haurà dos resultats. L’electrònic i el de la presidenta. Quin val, quin preval? Bé, tornarem a demanar que ho resolgui un tribunal. A més, els tribunals són tots espanyols, i no ens entenen.

Tampoc l’entenen a ella quan es proclama innocent. Que hagin aparegut documents, proves, escrits, transcripcions... és igual. Li tenen mania, ja està. No busquem altres explicacions, si ella diu que tot ho va fer bé, per què hauríem de dubtar?

Arribats fins aquí, ens queda molt encara per veure i viure. Només portem un any de legislatura, i la imaginació i astúcia pot donar molts millors resultats. Ho podem veure pel que fa als altres fugitius, que anuncien cada mes que ho tenen tot a favor per tornar perquè els tribunals europeus els donen la raó en tot i per tot, però aviat es compraran casa allà, com a mostra de confiança en un breu retorn. I és que falten 15 anys per poder-ho fer. Tot segueix el rigorós guió plantejat anys enrere. Ah, i encara no hem fet el cim!

Compartir l'article

stats