Quiosc

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Melilla encara i impostos excepcionals

Fa més de tres setmanes del desesperat intent de traspassar la tanca de Melilla per part de migrants que fugien de la misèria i encara no se sap ni tan sols la xifra exacta de morts que hi va haver. Ni el Marroc ni Espanya han tingut cap pressa per aclarir-ho ni per acceptar l’evidència: que el Marroc va actuar amb especial contundència com a resultat de l’acord que mesos abans havia signat amb Pedro Sánchez, amb la contrapartida d’acceptar que el territori de l’antic Sàhara Espanyol s’acabi integrant al Marroc i s’oblidi el referèndum que havia d’organitzar Espanya, com a antiga potència colonial, per conèixer la voluntat dels sahrauís. Però, a més, és força clar que els incidents per entrar a Melilla no acabaran pas fàcilment. I preveient-ho, Dunja Mijatovic, comissionada pels drets humans del Consell d’Europa, s’ha adreçat a Fernando Grande Marlaska, ministre de l’Interior espanyol, denunciant els morts i ferits que hi va haver i exigint a Espanya «una investigació independent i efectiva» per evitar casos semblants amb noves violacions dels drets humans en el control fronterer. Que el Consell d’Europa s’adreci en aquests termes a Fernando Grande Marlaska vol dir que fins ara no s’ha fet realment cap revisió d’aquells fets i que, des del punt de vista dels drets humans, l’actuació hispanomarroquina va ser del tot inacceptable. Però hi haurà realment cap reacció correctora? És de témer que els fets es tornin a repetir qualsevol dia i amb la mateixa gravetat.

Fa poc comentàvem la manca d’inversions estatals en l’Eix Mediterrani, la gran línia ferroviària d’interès europeu que hauria de resseguir la costa entre Algesires i la frontera francesa. Doncs ara ha reaparegut una altra discussió ferroviària que fa temps que dura. Espanya segueix pressionant Portugal per tal de construir una línia de tren AVE entre Madrid i Lisboa, que completaria la centralitat de Madrid en la xarxa d’alta velocitat a la península Ibèrica. Però el Govern portuguès s’hi nega perquè primer de tot vol vertebrar el seu país i a l’hora d’invertir en alta velocitat prioritza enllaçar Lisboa amb Porto, la capital del nord de Portugal, i arribar si és possible fins a Vigo, la ciutat gallega amb més habitants, que és molt a prop de la frontera. Aquest enllaç reforçaria el vincle històric de Portugal amb Galícia, però això, vist des de Madrid, no té cap mena d’importància.

El debat «sobre l’estat de la nació» al Parlament espanyol ha estat la novetat política de la setmana. Una conclusió que se’n pot extreure és que Pedro Sánchez ha parlat ben poc de Catalunya, no fos que se li compliqués el discurs. Però sí que cal destacar alguna novetat que ha anunciat, que ja ha suscitat força ressò públic, que és evidentment del que es tractava: com la creació de dos impostos excepcionals que pagaran només durant dos anys bancs i entitats financeres i les grans empreses energètiques, pels beneficis extraordinaris que obtindran en les circumstàncies actuals. Durant dos anys només? I els beneficis extraordinaris aconseguits fins ara i els que s’aniran aconseguint després dels dos anys? Algú es pensa, a més, que bancs i companyies energètiques no repercutiran aquest impost, com qualsevol altra despesa, en el preu final dels seus productes i serveis? Per tant, la pregunta del milió és: qui acabarà pagant, realment, el nou impost? Segur que el lector ja sap prou bé la resposta.

Compartir l'article

stats